Resultats de la cerca
Es mostren 22 resultats
malva gran
Botànica
Planta herbàcia biennal, de la família de les malvàcies, d’1 a 3 m d’alt, llenyosa a la base, de fulles orbiculars lobulades i de flors violades grosses.
Creix espontàniament en roquissars marítims i també és conreada en jardins
calabruixa
Botànica
Gènere de petites plantes bulboses, de la família de les liliàcies, de flors blaves o violades, en raïm terminal, molt freqüent als marges de camins, conreus i pasturatges secs.
La calabruixa grossa o allassa blava M comosum fa de 20 a 50 cm d’alçada i té les flors llargament pedicellades i inodores la calabruixa petita dita també clau de Nostre Senyor M neglectum fa només de 10 a 30 cm i les flors, d’olor de pruna, tenen el pedicel curt o són sèssils
safrà de muntanya
safrà de muntanya
© Xevi Varela
Alimentació
Botànica
Química
Planta herbàcia vivaç, de 6 a 20 cm d’alçària, de bulb petit i reticulat, de fulles dretes, llises i amplament linears, de flors violades o blanques i de fruits en càpsula.
Creix en pastures, als Pirineus
menta
menta piperita
© Laura Martínez Ajona
Botànica
Farmàcia
Gènere de plantes herbàcies perennes, de la família de les labiades, rizomatoses i molt aromàtiques, de fulles ovalades oposades i de flors violades, rosades o blanques, reunides en verticil·lastres o en inflorescències espiciformes terminals.
Moltes espècies són remeieres, amb virtuts tòniques, estimulants, estomacals, carminatives i calmants també són la base dels licors de menta , i proporcionen essències, d’ús en farmàcia i en perfumeria Les mentes més importants són la menta d’aigua M aquatica , que creix en indrets aiguosos la menta borda o de bou o mendastre o mentastre M rotundifolia , pubescent, d’olor desagradable, amb les flors blanques o rosades, agrupades en espigues agudes, que es fa en herbassars, regalls i llocs humits la menta boscana M longifolia , pròpia de jonqueres de muntanya, i la menta piperita o pebrera…
pulmonària
Botànica
Farmàcia
Gènere de plantes herbàcies perennes, de la família de les boraginàcies, rizomatoses, pubescents, de fulles lanceolades, sovint marbrades de blanc; de flors vermelles, blaves o violades, en forma d’embut, arranjades en cimes, i de fruits nuculars.
Es fan en boscs i llocs humits És emprada en medicina popular com a emollient, en forma d’infusió, per a tractar algunes afeccions lleus del sistema respiratori
clavell de trenta
Clavell de trenta
V.S. Volkotrub (CC BY-NC)
Botànica
Jardineria
Planta herbàcia, de la família de les cariofil·làcies, oriünda de la Xina i del Japó, que té una alçària de 15 a 40 cm; és de fulles lanceolades i flors simples o dobles, rosades o violades, diversament clapejades.
Cal destacar-ne la varietat heddervigi , de flors generalment dobles i fulles glauques, i la varietat laciniatus , de pètals laciniats Hom n'efectua la sembra pel març o l’abril, en planter, i en transplanta els plançons pel maig o el juny
ruca
Ruca
Botànica
Alimentació
Planta herbàcia anual, de la família de les crucíferes, de 20 a 80 cm d’alt, de fulles lirades o pinnatífides, de flors blanquinoses o groguenques, amb venes violades, arranjades en raïms, i de fruits en síliqua, amb un bec ensiforme.
Creix en camps, erms, terraplens, etc, a la regió mediterrània
ormí
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les labiades, de 10 a 50 cm d’alçària, de fulles ovades, peciolades i crenades, i de flors rosades o violàcies, agrupades en inflorescències espiciformes, les quals solen terminar en una coma de bràctees violades.
Creix en llocs secs de la regió mediterrània
mandràgora
Botànica
Farmàcia
Gènere de plantes herbàcies perennes, de la família de les solanàcies, d’arrel napiforme, molt gruixuda, sovint bífida i a vegades antropomorfa, de fulles simples, oblongues, en roseta basal, de flors campanulades i violades i de fruits en baia groga o ataronjada.
Comprèn dues espècies, Mofficinarum , de la Dalmàcia, i Mautumnalis , de la part sud-occidental de la península Ibèrica i d’altres contrades mediterrànies Les arrels, carnoses i fètides, tenen propietats narcòtiques i sedants similars a les de la belladona, i contenen un alcaloide, la mandragorina A causa de l’estranya forma de les arrels que a vegades evoquen figures humanes, la mandràgora ha estat molt emprada en l’ocultisme, especialment en la preparació de filtres, per raó dels poders afrodisíacs i guaridors de l’esterilitat que hom li ha atribuït