Resultats de la cerca
Es mostren 5570 resultats
gravit
Gravit
Botànica
Planta herbàcia biennal, de la família de les compostes, de 20 a 60 cm d’alçària, de fulles oblongues o lanceolades i de capítols grocs, amb un involucre de bràctees radials punxoses.
Es fa en erms, en vores de camps i de camins, etc, de la regió mediterrània
gratabous
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les compostes, de 30 a 80 cm d’alçària, de fulles pinnatisectes i de capítols purpuris.
Creix en prats, camps i llocs incultes de quasi tot Europa
grandalla
Grandalles
© Fototeca.cat-Corel
Botànica
Planta herbàcia bulbosa, de la família de les amaril·lidàcies, de 30 a 60 cm d’alçada, amb fulles estretes i amb una sola flor, grossa, olorosa i blanca, amb la corona groga marginada de vermell.
Creix en prats humits d’una gran part d’Europa
gramínies
Conreu de civada
© Xevi Varela
Botànica
Família de glumiflores constituïda per plantes típicament herbàcies, anemòfiles, de tiges fistuloses, dites canyes.
Les fulles consten de limbe , generalment llarg i estret, de beina , que envolta la tija, i de lígula petita expansió laminar situada a la zona d’unió del limbe amb la beina, de vegades absent o substituïda per un rengle de pèls Les flors són quasi sempre hermafrodites, constituïdes normalment per tres estams, un ovari unilocular amb un sol primordi seminal, dos estils amb estigmes plomosos i dues esquames diminutes, anomenades lodícules o glumèllules Les flors són protegides per dues bràctees, anomenades glumelles la glumella inferior o lemma és membranosa o coriàcia, i la…
gram
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia perenne, de la família de les gramínies, de rizoma serpentejant, de tiges prostrades o ascendents de 20 a 30 cm, de fulles planes, estretes i acuminades, amb la lígula pelosa, i de panícula digitada de 4 a 7 espigues linears.
És una herba comuna de camins, camps i llocs trepitjats Té propietats diürètiques
gracíola
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia vivaç, de la família de les escrofulariàcies, de 10 a 50 cm d’alçària, de fulles oposades, sèssils i estretament linears, de flors axil·lars, blanquinoses o rosades, i de fruits capsulars.
Creix en aiguamolls, en prats humits i en vores de corrents d’aigua, sobretot a la Selva i a l’Empordà Té propietats vomitives, purgants, vermífuges i suposadament febrífugues