Resultats de la cerca
Es mostren 5570 resultats
ginodioic | ginodioica
Botànica
Dit de la planta polígama amb individus de flors hermafrodites i individus de flors femenines.
ginkgòpsids
Botànica
Classe de gimnospermes que aparegué en el Permià i que tingué un gran desenvolupament a l’era secundària, però que actualment té un sol representant vivent, el ginkgo.
ginkgoàcies
Botànica
Família única de la classe dels ginkgòpsids que comprèn una sola espècie vivent, el ginkgo (Ginkgo biloba).
ginkgo
Botànica
Jardineria
Arbre caducifoli dioic, de la família de les ginkgoàcies, de fins a 40 m d’alçària, de fulles alternes flabel·lades, de flors masculines en aments i femenines biovulades i de fruits drupiformes.
És propi de la Xina oriental i és plantat en parcs i jardins
ginjoler
Botànica
Farmàcia
Arbust o petit arbre, de la família de les ramnàcies, de fulles alternes o dístiques, de flors pentàmeres groguenques i petites en glomèruls axil·lars i de fruits drupacis vermells.
Es troba, conreat o subespontani, en tots els països mediterranis
gínjol
Botànica
Fruit del ginjoler, de la grandària d’una oliva, rogenc, comestible i pectoral.
gingebre
Rizomes de gingebre
© Fototeca.cat-Corel
Alimentació
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les zingiberàcies, de 60 a 100 cm d’alçada, de fulles compostes grosses i de flors groguenques vorejades de porpra, reunides en espiga.
El seu rizoma, gros i aromàtic, és emprat com a condiment Oriünda del sud-est d’Àsia, és plantada en totes les regions tropicals
ginestola
Botànica
Arbust de la família de les papilionàcies, de 30 a 100 cm d’alt, de fulles simples i menudes i de flors grogues en raïms terminals.
Es fa en matolls i vorades de bosc, a les comarques septentrionals del Principat
ginestó
Botànica
Arbust dioic, de la família de les santalàcies, de 50 a 100 cm d’alçària, de tiges anguloses amb poques fulles linears, de flors trímeres groguenques i de fruits drupacis vermells.
Es fa a la terra baixa, en garrigues i alzinars
ginestell
Botànica
Arbust baix, de la família de les papilionàcies, de color verd cendrós, amb branques primes i flexibles, amb fulles menudes i lanceolades i amb flors grogues.
Creix en les brolles i els prats calcaris de la muntanya mitjana