Resultats de la cerca
Es mostren 5570 resultats
galzeran
Galzeran
Luis Nunes Alberto (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Jardineria
Planta arbustiva, de la família de les liliàcies, de 30 a 80 cm d’alçària, amb fil·locladis ovals punxeguts, amb flors trímeres menudes i amb baies rodones i vermelles.
Creix especialment en alzinars
gala
Botànica
Tecnologia
Zoologia
Cecidi de creixement definit.
Les gales tenen una gran importància històrica per a l’estudi científic de l’adob de pells, puix que permeteren a Fisher i als seus collaboradors d’investigar la natura de l’àcid tànnic a partir de les gales de la Xina Les principals gales riques en tanins són les gales d’Alep o gales de Turquia 35 a 70% de tanins, les gales de la Xina fins a 77% de tanins i també les gales dites Knoppern de l’Europa central, les del Pròxim Orient i les del nord d’Àfrica
galega
Botànica
Farmàcia
Planta vivaç, de la família de les papilionàcies, de fulles imparipinnades de folíols lanceolats, de flors blavoses o blanquinoses, en raïms axil·lars, i de llegums estrets.
Es fa, escassament, al SW de la península Ibèrica, i té propietats galactògenes Els seus constituents són els principis amargants, la galegina i tanins
galeat | galeada
galda
Botànica
Planta herbàcia, de la família de les resedàcies, de tija robusta, amb les fulles enteres i les flors grogues.
Presenta càpsules disposades en raïms espiciformes Creix especialment a les vores dels camins i en llocs ruderals
gàlbul
Botànica
Fruit fals (pseudocarp) esferoidal, carnós i indehiscent, amb aspecte de baia, propi del gènere Juniperus (ginebres, càdecs i savines).
galavars
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les papilionàcies, de fins a 60 cm d’alçària, de fulles paripinnades, de flors grogues sovint tacades de porpra i de llegums d’un color bru groguenc o negrós.
Es fa a quasi tot Europa
gaiol
Botànica
Planta repent, de la família de les papilionàcies, de 20 a 40 cm d’alçària, de tiges i branques prostrades, herbàcies, simples o poc ramificades, amb 1-3 ales foliàcies enteres, constrictes als nusos; les fulles són poques i petites, el·líptiques, glabres per sobre i pubescents per sota; les flors, grogues, són disposades en raïms terminals.
Creix en landes i pastures de l’Europa mitjana, en sòls de tendència àcida Les flors són considerades laxants i diürètiques, i les llavors, emètiques