Resultats de la cerca
Es mostren 5570 resultats
estilopodi
Botànica
Base engruixida dels estils de les flors de les umbel·líferes que persisteix en els fruits.
esternbèrgia
Botànica
Jardineria
Planta herbàcia bulbosa, de la família de les amaril·lidàcies, alta de 15 a 30 cm, amb fulles cintiformes acanalades i amb una sola flor groga.
Indígena de Provença, és plantada en parterres i platabandes
esterigma
Botànica
Cadascun dels diverticles que, sovint en nombre de quatre, apareixen sobre els basidis i que, per gemmació, originen sengles basidiòspores.
estereoma
Botànica
Conjunt de tots els teixits de sosteniment d’una planta superior.
esterculiàcies
Botànica
Família de l’ordre de les malvals integrada per unes 750 espècies pròpies de les regions tropicals.
Són plantes llenyoses o herbàcies de fulles alternes simples o digitades, de flors hermafrodites o unisexuals, actinomorfes, disposades en inflorescències, i de fruits generalment esquizocàrpics Esterculiàcies més destacades Brachychiton sp braquíquiton Brachychiton populneum pica-pica Cola sp cola Firmiana simplex firmiana Sterculia sp estercúlia Tarrietia utilis niangó Theobroma caco cacau , cacauer Triplochiton sideroxylon samba
esteperola
Esteperola
Ghislain18 (cc-by-3.0)
Botànica
Arbust de la família de les cistàcies, de 30 a 60 cm d’alt, de fulles linears, semblants a les del romaní, de flors blanques en cimes terminals i de fruits capsulars.
És una planta característica de la brolla de romaní i bruc d’hivern
estepa d’arenal
Estepa d’arenal
Gertjan van Noord (CC BY-ND 2.0)
Botànica
Planta arbustiva, de la família de les cistàcies, de 40 a 60 cm d’alçària, de fulles oposades, tomentoses i estretament oblongues, de flors grogues i de fruits capsulars.
És pròpia de brolles litorals, especialment en terrenys sorrencs silicis
estepa
Estepa blanca florida
© MC
Botànica
Gènere d’arbusts, de la família de les cistàcies, de fulles enteres i oposades, de flors grosses, amb 5 pètals lliures, hermafrodites i regulars, i de fruits en càpsula quinquelocular.
L’ estepa blanca Calbidus , de 30 a 80 cm d’alt, de fulles oblongues o lanceolades, recobertes d’un toment blanquinós, i de flors roses, es fa en brolles i boscs clars de terra baixa L’ estepa borrera Csalviifolius , de 30 a 70 cm, de fulles ovades o ellíptiques i de flors blanques, és silicícola i característica de la brolla d’estepes i brucs L’ estepa crespa Ccrispus , de 30 a 50 cm d’alt, pelosa, molt olorosa, amb fulles oblongues o ovades, rugoses, reticulades i de marges cresps, i amb flors purpúries, creix en terres pedregoses i sauloses de les comarques del litoral L’ estepa de…