Resultats de la cerca
Es mostren 5570 resultats
estaquispòric | estaquispòrica
Botànica
Dit dels vegetals superiors que fan els esporangis damunt òrgans de natura caulinar.
S'oposa a fillospòric
estaminodi
Botànica
Estam estèril, que pot ésser atrofiat o haver-se transformat en nectari, en peça petaloide, etc.
estaminífer | estaminífera
estam
Botànica
Cadascun dels òrgans fèrtils de l’androceu dels espermatòfits.
Típicament a les angiospermes és constituït per un filament que sosté l'antera, la qual conté quatre sacs pollínics agrupats en dues teques unides per un connectiu Segons l’opinió més generalitzada, els estams corresponen a microsporofilles, la part estèril dels quals, reduïda al mínim, sosté els microsporangis, és a dir, els sacs pollínics formadors de les micròspores o grans de pollen Si les anteres resten dins la gola de la corolla els estams són anomenats inclusos , i si en sobresurten, exserts Les anteres s’obren pel costat que mira a l’interior de la flor en els estams introrsos , i…
estafisàgria
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les ranunculàcies, robusta, de fins a 1 m d’alçària, amb fulles palmatilobulades i amb ramells de grosses flors blaves.
Espontània, creix en indrets ombrívols de les Illes Balears
estaca-rossí
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les papilionàcies, de 10 a 30 cm d’alt, pelosa, de fulles imparipinnades petites i de raïms oblongs de flors purpúries.
Es fa en terrenys margosos i argilencs àrids
esquizofícies
Botànica
Classe de microorganismes protocariòtics d’organització semblant a la dels bacteris; generalment són més grossos i van proveïts de clorofil·la concentrada sobre làmines situades a la part perifèrica del citoplasma (cromatoplasma), la qual cosa els permet de fer la fotosíntesi completa.
La part central del citoplasma centroplasma és ocupada per filaments o corpuscles d’ADN nucleoide, no separats de la resta del citoplasma, que és dens, sense orgànuls, només en algun cas amb vacúols gasífers, però d’aspecte granulós degut a inclusions de cianoficina, volutina i glicogen Ultra la clorofilla a , contenen pigments blaus ficocianina i vermells ficoeritrina, a més de carotens diversos La diferent proporció d’aquests pigments pot donar a les cèllules colors des del verd blavós que justifica el nom d’algues blaves o cianofícies, verd maragda o gris verdós, fins al vermellós Les…
esquizocarp
Botànica
Fruit indehiscent pluricarpel·lar que, a la maturitat, es descompon en monocarps.
esqueix
Botànica
Agronomia
Fragment de tija o de branca que hom introdueix a terra perquè hi arreli.
En agricultura i jardineria és un tipus molt estès de multiplicació vegetativa