Resultats de la cerca
Es mostren 5570 resultats
cromoplast
Botànica
Plast que conté solament pigments no assimiladors.
Els pigments grocs o vermells generalment carotenoides de les plantes són en els cromoplasts Aquests deriven de cloroplasts o d’amiloplasts, o bé de plastidis d’estructura més simple proplasts a mig desenvolupar, que acumulen gotetes de lípids i de carotenoides entre les lamelles, les quals es deformen i entren sovint en regressió
cromòfits
Botànica
Grup d’algues caracteritzades per la presència de plasts bruns o daurats, car són rics en carotens, i per la manca de clorofil·la b de midó.
Comprèn els pirròfits i els crisòfits, bé que alguns ficòlegs també hi inclouen els feòfits
cromatoplasma
Botànica
Part perifèrica del citoplasma de les esquizofícies, on hi ha els pigments assimiladors.
D’estructura molt rica en làmines, correspon segurament a un sol cloroplast parietal
cromatòfor
Botànica
Orgànul arrodonit, d’estructura no lamel·lar, on es concentren els pigments assimiladors, en els bacteris fotosintetitzadors.
crocus
Botànica
Jardineria
Gènere de plantes herbàcies bulboses, de la família de les iridàcies, de fulles linears i embeinadores, flors molt atractives, regulars i hermafrodites, i fruits capsulars.
Comprèn un centenar d’espècies i multitud d’híbrids A més de la importància econòmica del C sativus safrà d’altres espècies són molt apreciades en jardineria com a ornamentals floreixen a l’inici de la primavera L’espècie C nevadensis és originària de Sierra Nevada Granada
croca
Botànica
Pesca
Fruit de la croca de llevant, ric en picrotoxina, introduït a Europa pels àrabs i que era usat en la pesca per emmetzinament.
crisotricals
Botànica
Ordre de crisofícies d’estructura filamentosa.
La més freqüent, la Phaeothamnion confericolum , poc ramificada, viu epífita sobre algues d’aigua dolça
crisospleni
Botànica
Gènere de plantes perennes, de la família de les saxifragàcies, de fulles circulars enteres o fistonades, i de flors petites, tetràmeres, arranjades en cimes corimboses.
Es fan en fonts i rierols ombrívols el Chrysosplenium oppositifolium creix a les comarques catalanes septentrionals
crisomonadals
Botànica
Ordre de crisofícies unicel·lulars amb un flagel o dos (més rarament tres o quatre) generalment desiguals i en part barbulats.
N'és característica la formació de cists endògens, silicificats, generalment en forma d’ampolla i sovint amb un obturador al coll Comprenen espècies amb plastidis generalment parietals, de color daurat algues petites amb un flagel Chromulina o amb dos i la cèllula nua Ochromones , o amb una paret pèctica en forma de didal Kephynion , o bé reunides en colònies esfèriques Synura o ramificades Dynobryon Viuen principalment en el plàncton d’hivern en aigües continentals pures
crisòfits
Botànica
Grup d’algues de coloració daurada o groga brunenca, que contenen clorofil·la a i c, diadinoxantina i ficoxantina.
Hom hi inclou les classes de les crisofícies i de les bacillarofícies alguns autors hi afegeixen també la de les xantofícies