Resultats de la cerca
Es mostren 5570 resultats
compsopogonals
Botànica
Ordre de bangiofícides que comprèn algues d’aigua dolça, amb frondes d’origen cladomià, que creixen per una cèl·lula apical.
Viuen especialment a les regions tropicals
comós | comosa
commelinàcies
Botànica
Família de farinoses integrada per una quarantena de gèneres que apleguen unes 600 espècies de plantes herbàcies pròpies dels països tropicals.
Presenten fulles alternes i embeinadores, les flors són trímeres i hermafrodites, de corolla blanca o blavosa, disposades en cincí simples o dobles el fruit és capsular, sovint indehiscent Els gèneres més notoris són el Commelina i el tradescància , conreats sobretot com a plantes ornamentals
comí
Comí
Herbolario Allium (cc-by-3.0)
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les umbel·líferes, de 10 a 50 cm d’alçària, de fulles laciniades i de flors blanques o rosades agrupades en umbel·les de pocs radis.
Oriünda de la regió mediterrània, on és conreada pels fruits des de molt antic
combretàcies
Botànica
Família de mirtals integrada per una vintena de gèneres que apleguen a la vora de 500 espècies de plantes llenyoses, sovint enfiladisses, pròpies de les regions tropicals.
Presenten fulles oposades, sense estípules, i flors en raïms, actinomorfes i hermafrodites el fruit, sec o drupaci, és monosperm Els gèneres més importants són el Combretum i el Terminalia , que proporcionen diferents menes de fusta o són conreats com a plantes enfiladisses
colza
Camp de colza
© C.I.C.-Moià
Botànica
Agronomia
Varietat de nap, de la família de les crucíferes, de les llavors de la qual hom extreu l’oli de colza, utilitzat com a condiment en l’Europa meridional.
L’oli de colza té també diferents usos industrials, per la qual cosa hom el sotmet a un procés de desnaturalització amb determinants productes químics que el converteixen en un producte molt tòxic i per tant incomestible la ingestió d’oli de colza desnaturalitzat pot provocar la mort síndrome de l’oli tòxic espanyol
columníferes
Botànica
Ordre de dicotiledònies dialipètales integrat per plantes de flors actinomorfes o rarament zigomorfes, pentàmeres, amb dos verticils d’estams, dels quals l’extern és poc o molt atrofiat, mentre que l’intern és molt ramificat i sovint té els filaments soldats.
Componen aquest ordre les famílies de les bombacàcies, de les esterculiàcies, de les malvàcies i de les tiliàcies
colúmnea
Botànica
Jardineria
Gènere que aplega unes 250 espècies d’arbusts i de plantes enfiladisses, sovint epifítiques, de la família de les gesneriàcies, pròpies de zones tropicals o de clima temperat, apreciades com a ornamentals.
Presenten fulles petites i ovals i flors hermafrodites, pentàmeres els fruits són en baia El seu conreu és reservat a jardiners experts Destaquen les espècies colúmnea d’estiu C banksii , planta reptant, que ateny fins als 90 cm i té flors bilabiades de color roig esquitxades de groc, i la colúmnea d’hivern C microphylla , planta penjant, que pot atènyer 120 cm i presentar dues vegades l’any un centenar de flors tubulars, de colors vermell i groc intens