Resultats de la cerca

Es mostren 5570 resultats

bixàcia

Botànica
Planta de la família de les bixàcies.
Gran enciclopèdia catalana

bipartit | bipartida

Botànica
Dit dels òrgans dividits fins més enllà de la meitat de llur longitud, sense arribar a la base, en dos lòbuls (bífid, bisecte), o fins més enllà de la quarta part de l’amplada, sense arribar a la meitat.
Gran enciclopèdia catalana

bilateral

Botànica
Dit dels òrgans que tenen dos plans normals de simetria (com les flors de les crucíferes) o que es disposen en dos rengles al llarg d’un eix, com les fulles del teix o les de moltes gramínies.
Gran enciclopèdia catalana

bignoniàcia

Botànica
Planta de la família de les bignoniàcies.
Gran enciclopèdia catalana

biflor | biflora

Botànica
Dit de la fulla composta de dos folíols.
Gran enciclopèdia catalana

betulàcia

Botànica
Planta de la família de les betulàcies.
Gran enciclopèdia catalana

bessó

Botànica
Moll d’una fruita, d’un llegum, etc.
Gran enciclopèdia catalana

berberidàcia

Botànica
Planta de la família de les berberidàcies.
Gran enciclopèdia catalana

bennettitòpsid

Botànica
Planta de la classe dels bennettitòpsids .
Gran enciclopèdia catalana

belluguet

Belluguet gros

Harry Rose (cc-by-3.0)

Botànica
Gènere d’herbes anuals o perennes, de la família de les gramínies, que atenyen uns 50 cm d’alçada, amb fulles planes i linears i panícula molt laxa, d’espiguetes arrodonides i aplanades, penjants i bellugadisses per l’acció del vent.
Fan d’uns 10 a 18 mm en el belluguet gros dit també arracades, balladores o paltruc d’eruga, B maxima , que creix en llocs secs i silicis, i més petites i rodones en el belluguet mitjà B media , propi dels prats de la muntanya baixa i mitjana, i en el belluguet petit B minor , semblant, per la seva distribució, al belluguet gros
Gran enciclopèdia catalana