Resultats de la cerca
Es mostren 5570 resultats
sorus
Sorus
© Xevi Varela
Botànica
En els pteridòfits, i especialment en els filicòpsids, grup d’esporangis.
Els sorus són situats en els esporofilles i solen tenir formes característiques, generalment arrodonides o oblongues
sorosi
Botànica
Nom donat a certes infructescències i a certs fruits múltiples, com, per exemple, l’ananàs i la xirimoia.
somatogàmia
Botànica
Tipus de fecundació típica dels basidiomicets, que consisteix en la fusió de dues cèl·lules vegetatives, la qual no condueix immediatament a la cariogàmia, sinó a la formació d’una hifa dicariòtica i basidiògena.
solidago del Canadà
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les compostes, de 30 a 150 cm d’alt, de fulles alternes, lanceolades, acuminades, serrades i generalment peloses, de capítols grocs, petits i nombrosos, aplegats en panícula terminal, i de fruits en aqueni.
És planta de jardí i també naturalitzada, que procedeix de l’Amèrica del Nord
soldanel·la
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les primulàcies, de 5 a 12 cm d’alçada, d’arrel fibrosa, de fulles totes radicals, orbiculars o reniformes, lleugerament fistonades, de color verd fosc, llargament peciolades.
De flors blaves o violades, amb la corolla campanulada i laciniada, penjants en umbelles pauciflores, i de fruits capsulars Es fa en prats i en roquissars dels Pirineus
solcat | solcada
solanàcies
Botànica
Família de personades constituïda per plantes herbàcies o llenyoses, riques en alcaloides, de fulles simples i alternes, de flors actinomorfes, pentàmeres, hermafrodites, amb el calze persistent i amb el gineceu súper i bicarpel·lar, i de fruits en baia o en càpsula.
Comprèn unes 2300 espècies, naturals de les zones càlides i temperades Solanàcies més destacades Atropa belladonna belladona Capsicum annum pebrotera , pebroter Capsicum annum varietats picants bitxo , nyora , pebrina, pebrot coent pebrot picant, vitet Cestrum parqui cèstrum parqui Cyphomandra betacea cifomandra Datura arborea trompetes Datura stramonium herba talpera , estramoni Hyoscyamus sp jusquiam Hyoscyamus albus jusquiam blanc Hyoscyamus niger jusquiam negre Lycium europaeum arç de tanques , cambronera, ullastre d’ase Lycium intricatum arç intricat Lycopersicum esculentum tomaquera ,…
soia
Planta de soia
Hiro zip post (cc-by-sa-3.0)
Alimentació
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les papilionàcies, de 40 a 100 cm d’alçària, de fulles trifoliolades, de flors violades i de fruits en llegum.
És originària de l’Àsia oriental, on és conreada des de l’antigor Actualment el seu conreu s’estén per diverses regions subtropicals i temperades És sembrada en rengleres no tolera els freds i li calen adobs fosfòrics i potàssics La planta és farratgera, i les llavors són emprades en la fabricació de pinsos, de productes dietètics i sobretot d’oli La composició del gra de soia sec és, per cada 100 g, la següent aigua, 8 proteïnes, 35-45 lípids, 18-20 glúcids, 31-35 fibra 4,4 minerals, 4,7, i 335 calories Conté lecitines, una saponina tòxica que li dóna un gust amarg i es destrueix per la…
sòfora
Botànica
Jardineria
Arbust caducifoli, de la família de les papilionàcies, de 15 a 20 m d’alçària, de fulles pinnades, de flors blanques agrupades en panícula i de fruits en llegum.
És originària de l’Àsia oriental i és plantada en parcs i jardins És anomenada també acàcia del Japó
sismonàstia
Botànica
Nàstia provocada per un cop o pel sacseig a una planta o a un òrgan vegetal, com, per exemple, la que s’esdevé en la sensitiva, en ésser tocada.