Resultats de la cerca
Es mostren 5570 resultats
saxifragàcies
Botànica
Família de rosals constituïda per plantes herbàcies perennes o rarament llenyoses, amb fulles alternes, enteres o dividides, amb flors actinomorfes, hermafrodites i generalment pentàmeres, i amb fruits en càpsula, en fol·licle o en baia.
Comprèn aproximadament 1 300 espècies, sobretot dels països temperats de l’hemisferi nord i de l’Amèrica del Sud Saxifragàcies més destacades Bergenia crassifolia hortènsia d'hivern Chrysosplenium sp crisospleni Hydrangea opuloides hortènsia Parnassia palustris fetgera blanca Philadelphus coronarius xeringuilla Ribes sp riber , grosella Ribes alpinum cirerola , riber alpí Ribes petraeum riber petri Ribes rubrum riber vermell Ribes uva-crispa agrassó , riber espinós Saxifraga sp saxífraga , trencapedra Saxifraga paniculata onosma borda , herba de tall Saxifraga catalaunica corona de reina ,…
savina
savina turífera
© Fototeca.cat
Botànica
Petit arbre perennifoli, de la família de les cupressàcies, de fins a 8 m d’alçària, sovint en estat arbustiu, amb fulles linears punxegudes en les plantes joves i amb fulles esquamiformes imbricades en les plantes adultes.
És monoic i fa gàlbuls globosos i de color vermell fosc un cop madurs Creix en roquissars, alzinars esclarissats, darrere dunes litorals, etc, a la regió mediterrània
saüc
saüc
© MC
Botànica
Farmàcia
Arbust o petit arbre, de la família de les caprifoliàcies, de 2 a 5 m d’alçària, de fulles oposades i compostes, amb 5 o 7 folíols ovals acuminats i dentats, de flors blanques, odoríferes, agrupades en corimbes grossos, i de fruits en baia, de color negre.
Creix en bardisses, vorades de bosc, fons de vall, sobretot a la muntanya mitjana La medulla de les branques és blana i blanca, i és emprada per a fer talls histològics Les flors tenen propietats sudorífiques, bèquiques i antiinflamatòries Branca d’un saüc © Fototecacat
sassafràs
Botànica
Farmàcia
Arbre de la família de les lauràcies, de 15 a 30 m d’alt, de fulles ovades lobulades, de flors unisexuals groguenques i de fruits drupacis de color blau fosc.
És aborigen de l’Amèrica del Nord De l’escorça de les arrels és extreta una substància aromàtica molt important, i de la fusta, un oli essencial diaforètic
sarsa
Botànica
Farmàcia
Nom aplicat a diverses espècies americanes del gènere Smilax, de la família de les liliàcies, que havien estat molt emprades com a plantes medicinals, especialment contra la sífilis i per a purificar la sang.
sarriassa
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia perenne, de la família de les aràcies, glabra, de rabassa tuberosa, de 30 a 60 cm d’alt, de fulles hastades, verdes amb taques blanquinoses, grosses i llargament peciolades, d’inflorescències pseudàntiques en espàdix, amb l’eix groc i amb l’espata blanquinosa, i de fruits bacciformes vermells, metzinosos.
Habita boscs de ribera i fondalades humides, a l’Europa occidental i meridional A vegades és conreada en jardins El tubercle ha estat emprat en farmàcia homeopàtica com a expectorant i purgant
sarraceniàcies
Botànica
Família de parietals integrada per plantes herbàcies carnívores pròpies de terrenys marjalencs, amb les fulles transformades en ascidis, de flors bàsicament pentàmeres i de fruits capsulars.
És una família exclusivament americana, que comprèn tres gèneres la darlingtònia Darlingtonia sp , l’heliàmfora Heliamphora sp i la sarracènia Sarracenia sp
sarracènia
Botànica
Gènere de plantes herbàcies carnívores, de la família de les sarraceniàcies, de fulles transformades en ascidis, de flors solitàries pentàmeres i de fruits en càpsula loculicida.
Són pròpies de la costa oriental de l’Amèrica del Nord