Resultats de la cerca
Es mostren 5570 resultats
salicària
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les litràcies, de 60 a 120 cm d’alçària, de fulles sèssils i lanceolades, i de flors de color magenta disposades en inflorescències espiciformes.
Creix vora l’aigua o en llocs molt humits
salicals
Botànica
Ordre de dicotiledònies monoclamídies que comprèn únicament la família de les salicàcies.
salicàcies
Botànica
Família de salicals formada per arbres o arbusts caducifolis i dioics, de fulles simples, alternes i estipulades, de flors unisexuals, aclamídies, disposades en aments i generalment anemògames, de fruits en càpsula de dehiscència valvar, i de llavors amb llargs pèls sedosos.
Consta d’unes 250 espècies, pròpies quasi totes de les regions temperades i fredes de l’hemisferi nord Salicàcies més destacades Populus alba àlber , alba, arbre blanc Populus canadensis pollancre del Canadà Populus canescens àlber bord Populus deltoides carolina Populus euphratica pollancre d'Elx , om blanc Populus nigra pollancre , clop, poll, pollanc, xop Populus nigra var italica pollancre gavatx Populus tremula trèmol Salix sp salze Salix alba salze blanc, saule Salix alba ssp vitellina vim , vímec, vimetera groga Salix atrocinerea gatell , trencadella Salix aurita vimassa Salix…
sàlic
Botànica
Arbust caducifoli, de la família de les salicàcies, de 2 a 5 m d’alçada, de branques vimínies, dretes, glabres, brillants, pruïnoses i de color purpuri o vermellós; de fulles lanceolades, acuminades i serrulades, sovint oposades, amb el revers glauc o grisenc, i d’aments oposats i sèssils.
Es fa en salzedes i gatelledes, en una gran part d’Europa
salenca
Botànica
Salze, especialment aquelles espècies nanes de distribució boreal i alpina.
sagitat | sagitada
sagitària
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les alismatàcies, aquàtica, de 40 a 80 cm d’alt, amb fulles submergides linears, fulles flotants ovals i fulles aèries sagitades, i amb flors blanques o una mica rosades, disposades sobre un escap en verticils de tres.
Creix en aigües somes, en una gran part d’Europa, i també és plantada en jardins
safrà
fototeca.cat
©
Alimentació
Botànica
Química
Planta herbàcia vivaç, de 10 a 30 cm d’alt, de bulb gros, massís i reticulat superiorment, de fulles estretes, de flors grosses, amb sis tèpals violats i amb tres estigmes llargs i escarlates, proveïdes a la base d’una espata bivalva, i de fruits capsulars.
Els seus estigmes dessecats constitueixen l’espècia del safrà, molt estimada com a condiment i també com a matèria farmacèutica i colorant, a causa dels pigments crocina i crocetina, glucòsids picrocrocina i olis essencials que conté És oriünd del Pròxim Orient i ja era conreat pels grecs Vol terres de secà Als Països Catalans el safrà fou conreat ja des del segle X al País Valencià, sota domini musulmà, era un producte important d’exportació Al Principat era conreat a la zona tortosina i a Àger Al segle XIV fou introduït a l’Urgell El centre safraner més important fou Santa Coloma de Queralt…
sacarífer | sacarífera
sabadilla
Botànica
Farmàcia
Planta de la família de les liliàcies, pròpia de Mèxic, de la qual hom empra la llavor.
Aquesta conté un 3,5% d’alcaloides, com ara veratrina, veratridina, sabadillina, sabadina i sabadinina És emprada, en ús extern, com a parasiticida en forma de tintura o ungüent, especialment contra els insectes paràsits anomenats cabres