Resultats de la cerca
Es mostren 88 resultats
avellaner
Avellaner
© Fototeca.cat
Botànica
Agronomia
Arbret caducifoli de la família de les betulàcies, d’uns 5-6 m d’alçada, sovint més baix i d’aspecte arbustiu i d’escorça grisenca, el fruit del qual és l’avellana.
Les fulles, grans, arrodonides, amb el marge dentat i el pecíol curt, són recobertes de petits pèls i una mica aspres al tacte, i les flors, que apareixen en ple hivern, abans que les fulles, són unisexuades, les masculines reunides en aments penjants moc dels avellaners i les femenines, de llargs estams vermells safrà dels avellaners, en grups de 2 a 5 El fruit, l’ avellana , és una núcula envoltada d’un involucre foliós, de llavor, també anomenada avellana, comestible Difós per una gran part de la regió eurosiberiana, als Països Catalans es fa espontàniament sobretot a la muntanya mitjana…
ailant
Botànica
Jardineria
Arbre caducifoli, de la família de les simarubàcies, originari de la Xina, de fulles compostes molt grans i un xic pudents; flors petites i verdoses, i fruits d’una sola llavor, amb ales.
Sovint és plantat als jardins i vores de carrers i carreteres perquè tolera bé les atmosferes impurificades i es desenvolupa fàcilment S'estén amb rapidesa i de manera espontània, sobretot per fondalades i llocs poc assolellats, perquè les arrels rebroten molt
òstria
Botànica
Arbre caducifoli monoic, de la família de les betulàcies, de 10 a 15 m d’alçària, de fulles ovades, acuminades i doblement serrades, de flors unisexuals disposades en aments i de fruits muciformes verdosos.
Es fa principalment a la part central i oriental del territori submediterrani europeu No existeix, en estat espontani, als Països Catalans
weigèlia
Botànica
Jardineria
Arbust caducifoli, de la família de les caprifoliàcies, d’1 a 3 m d’alt, de fulles el·líptiques dentades, de flors infundibuliformes i de color de rosa, agrupades en ramells, i de fruits capsulars.
És originari de Corea i és plantat en jardins dels països temperats
plàtan fals
Botànica
Jardineria
Arbre caducifoli, de la família de les aceràcies, de 10 a 25 m d’alt, de fulles palmades dividides en cinc lòbuls aguts i serrats, de flors verdoses paniculades i de fruits en disàmara.
Comú a l’Europa central, als Països Catalans pràcticament no existeix en estat espontani, però és plantat comunament en parcs i jardins
mèlia
Botànica
Jardineria
Arbre caducifoli, de la família de les meliàcies, de 8 a 15 m d’alt, de fulles compostes, de flors liles i oloroses, agrupades en inflorescències paniculiformes, i de fruits drupacis, rodons i groguencs.
És un arbre ornamental i d’ombra, oriünd de l’Àsia oriental i meridional
moixera nana
Moixera nana
Muriel Bendel (CC BY-NC)
Botànica
Arbust caducifoli, de la família de les rosàcies, de 50 a 100 cm d’alt, de fulles el·líptiques dentades, de flors roses, disposades en corimbes, i de fruits pomacis, ovoides i de color vermell ataronjat.
Creix en penyalars, en matolls i en boscs de pi negre, a l’estatge subalpí dels Pirineus
prunera
Branques de prunera (Prunus domestica)
Luigi Rignanese (cc-by-nc)
Botànica
Agronomia
Arbre caducifoli, de la família de les rosàcies, de fins a 10 m d’alt, de fulles el·líptiques, crenades i pubescents en el revers, de flors blanques, en petits ramells, i de fruits (les prunes) comestibles.
Oriünd del Caucas, és naturalitzat a una gran part d’Europa i conreat en diverses zones temperades del món Vol terres fèrtils, humides i amb bon drenatge Les prunes són consumides crues, assecades i en conserva
moixera
Fulles i flors de moixera
Sarah Gregg (cc-by-nc-sa)
Botànica
Arbre caducifoli, de la família de les rosàcies, de 2 a 10 m d’alçària, de fulles ovals, dentades i tomentoses al revers, de flors blanques, reunides en corimbes, i de fruits pomacis, petits i vermells.
És freqüent en zones boscoses de l’estatge montà
xeringuilla
Botànica
Jardineria
Arbust caducifoli, de la família de les saxifragàcies, d’1 a 3 m d’alt, de fulles oposades, el·líptiques i acuminades, de flors blanques, grosses i molt oloroses, reunides en raïms terminals, i de fruits en càpsula.
Oriünda de les muntanyes caucasianes i centreeuropees, és comuna als jardins europeus