Resultats de la cerca
Es mostren 5570 resultats
camedris
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia perenne, de la família de les labiades, amb rizoma estolonífer i tiges pubescents de 10 a 30 cm, de fulles ovades, oblongues, fistonades, verdes, lluents per sobre i pàl·lides per sota, i de flors purpúries axil·lars.
Es fa a les garrigues i als alzinars, i també de vegades en pasturatges secs És conreada com a medicinal febrífuga i hom n'extreu essències que són incorporades a alguns vins, licors digestius i vermuts
camecíparis
Botànica
Gènere d’arbres, de la família de les cupressàcies, semblants als xiprers que poden atènyer 15 m d’alçària; el fullatge és sempre verd, amb les fulles oposades, petites i esquamiformes.
Són monoics, amb les flors de cada sexe en branques separades Les llavors, disposades en gàlbuls, maduren el primer any i són alades Nadius d’Amèrica del Nord i d’Àsia oriental, hom els planta als jardins com a ornamentals i per a fer tanques
cambiforme
Botànica
Dit de les cèl·lules vegetals que tenen un aspecte semblant a les del càmbium.
calta
calta
© Fototeca.cat
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les ranunculàcies, de 20 a 40 cm d’alçària, de fulles cordades reniformes i flors grosses, solitàries, mancades de pètals, però amb cinc sèpals d’un color groc d’or.
Creix en prats humits, a les vores de petits corrents d’aigua dels Pirineus i altres terres fredes i humides de l’hemisferi nord
calobrials
Botànica
Petit ordre d’hepàtiques que comprèn tres gèneres, de característiques molt primitives, amb gametòfit sense rizoides i amb fil·lidis no lobulats, no disposats tot al volt del caulidi, i esporòfit amb càpsula dehiscent per quatre fissures longitudinals i elàters entre les espores.
cal·lus
Botànica
Conjunt de teixits parenquimàtics que apareixen en les ferides segregats per un càmbium produït gràcies a l’estímul de necrohormones.
També es forma un callus en els empelts
cal·losa
Botànica
Substància que recobreix les plaques cribroses quan comença el període de repòs i forma un cal·lus que en alguns casos, com en el cep, es fon, mitjançant enzims, quan torna el període vegetatiu.
cal·lítrique
Botànica
Gènere de plantes herbàcies perennes, de la família de les cal·litricàcies, monoiques, de tiges primes i ramoses i fulles oposades no estipulades, amb les flors masculines reduïdes a un estam i les femenines a un ovari bicarpelar amb dos estils, cadascun dividit en dos lòbuls amb un òvul cadascun.
El fruit és un esquizocarp Són plantes pròpies de les aigües dolces estancades o de corrent molt lent
cal·litricàcies
Botànica
Família de tricoccals constituïda per un sol gènere, Callitriche, amb unes 25 espècies, les cal·lítrique, de distribució cosmopolita.