Resultats de la cerca
Es mostren 5570 resultats
càlam
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia vivaç, de la família de les aràcies, de 60 a 150 cm d’alçada, de fulles estretes, flors reunides en espigues cilíndriques, verdoses, de 6 a 8 cm, i rizoma ramificat, esponjós, de fins a 1 m de llarg, que conté un oli essencial aromàtic i amarg, de propietats antibiòtiques.
Originària del sud-oest asiàtic, hom la troba en llocs pantanosos, vores de rius, etc, a l’Europa central, Àsia i Amèrica En fresc, el rizoma és emprat com a emètic, i en sec, com a estimulant de l’estómac, expectorant o emmenagog Associat generalment a d’altres medicaments anàlegs, fou prescrit en dispèpsies i flatulències És emprat actualment en perfumeria i com a aromatitzant en la producció de licors
calabruixa
Botànica
Gènere de petites plantes bulboses, de la família de les liliàcies, de flors blaves o violades, en raïm terminal, molt freqüent als marges de camins, conreus i pasturatges secs.
La calabruixa grossa o allassa blava M comosum fa de 20 a 50 cm d’alçada i té les flors llargament pedicellades i inodores la calabruixa petita dita també clau de Nostre Senyor M neglectum fa només de 10 a 30 cm i les flors, d’olor de pruna, tenen el pedicel curt o són sèssils
calabruix
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les compostes, estolonífera, amb un rizoma tuberculós, fulles radicals, llargament peciolades, blanes, una mica carnoses, i tija de 10 a 20 cm, erecta, portadora d’un sol capítol de flors grogues.
Es fa als arenals marítims
cafè
Exemplar de Coffea arabica amb fruits
© 2013 Simon J. Tonge
Botànica
Agronomia
Arbre,de la família de les rubiàcies, de 7 a 8 m d’alçària (més baix en conreu), de fulles persistents, oposades, d’un color verd fosc, lluents per l’anvers, i riques en cafeïna (1,26%).
Les flors són petites, estelliformes, blanques i oloroses, reunides en grups a l’axilla de les fulles Els fruits, en drupa, són de la mida i del color d’una cirera, ordinàriament amb dos pinyols de forma hemisfèrica allargada i amb un solc longitudinal, els grans de cafè, que es presenten encara embolicats per una membrana de consistència de pergamí i que contenen cafeïna en un 1,5% quan són secs Originari d’Abissínia, el seu conreu s’estengué per Aràbia, i d’allí a la resta de l’Islam Egipte, Síria, Turquia, etc Fou portat a Europa pels mercaders venecians segle XVI A través d’Àfrica passà a…
caducifoli | caducifòlia
Arbre caducifoli
© Fototeca.cat-Corel
Botànica
Dit dels vegetals que perden les fulles quan arriba l’època estacional desfavorable, sigui l’estació freda (faigs, arbres de ribera, etc), sigui l’estació seca (lleterassa i certs arbusts i arbres tropicals).
La pèrdua de les fulles és una defensa contra l’eixut, tant l’estival com la hivernal, de tipus fisiològic, a causa de l’esmorteïment de l’absorció d’aigua causat pel fred o per la manca d’humitat
caduciflor | caduciflora
càdec
Branca de càdec
Jean Tosti (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Petit arbre, de la família de les cupressàcies, sovint en estat arbustiu, de fulles linears i punxants, tot l’any verdes, amb dues ratlles blanques a la cara superior; les llavors i la polpa que les envolta recorden els gàlbuls del ginebre, però tenen la pell lluent i vermellosa.
Els càdecs, semblants als ginebres, abunden als llocs assolellats de la terra baixa mediterrània La seva fusta és molt dura i inalterable Per destillació de troncs i arrels dóna un líquid xaropós i fosc, l' oli de càdec , ric en resines, cadinè, etc, emprat en medicina
cactus
Cactus
© Fototeca.cat-Corel
Botànica
Jardineria
Nom amb què són designades les cactàcies suculentes i altres plantes cactiformes, especialment les conreades com a ornamentals.
Viuen bé en hivernacles i a l’interior, sempre que durant la vegetació passin un quant temps —l’estiu— a l’aire lliure i durant el període de repòs —l’hivern— hom deixi de regar-los, no es glacin i es mantingui la terra eixuta
cactiforme
Botànica
Dit de les plantes de tija suculenta, mancada de fulles o amb fulles poc desenvolupades o transformades en espines: cactàcies, euforbiàcies, asclepiadàcies i compostes.
Són freqüents a les regions molt àrides