Resultats de la cerca
Es mostren 5570 resultats
assotacrist
Botànica
Planta herbàcia anual amb aspecte de card, de la família de les compostes, de coloració verd-grisenca pàl·lida amb tiges alades, de 20 a 50 cm d’alçada; fulles piloses, araneoses i espinoses; i flors purpurines, en capítols envoltats de fulles.
És pròpia de llocs àrids de la terra baixa mediterrània
assa
Botànica
Planta herbàcia bulbosa, de la família de les amaril·lidàcies, de fulles linears, amb diverses flors blanques, pèndules, en forma de campana, a la summitat de la tija.
Viu als bosquets d’alocs i de tamarius i als prats humits de les Illes Balears
aspreta
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les equisetàcies, de tiges molt aspres, poc ramificades, buides interiorment.
Viu a la muntanya mitjana, principalment a les vernedes o en ambients humits
asprella

Asprella (Chara vulgaris)
BioImages (cc-by-nc-sa-3.0)
Botànica
Agronomia
Nom amb què són conegudes diverses espècies d’algues del gènere cara, algues verdes d’aigua dolça calcària i estagnant (Chara vulgaris, Ch. fragilis, Ch. hispida, etc.), o d’aigua salabrosa (Ch. canescens), de tacte aspre i mala olor, trencadisses a causa de llur membrana molt calcificada.
Entre altres hàbitats, envaeixen els camps d’arròs, dels quals hom les foragita practicant l’eixugó
aspidi
Botànica
Gènere de falgueres, de la família de les polipodiàcies, amb sorus arrodonits sobre totes les fulles i coberts d’un indusi fixat pel centre.
A lonchritis , de 15 a 45 cm, amb fulles coriàcies, és freqüent en zones rocalloses altes 1 000-2 500 m Actualment s’inclouen dintre el gènere Polystichum
aspidistra
aspidistra
© Fototeca.cat
Botànica
Gènere de plantes herbàcies perennes, de la família de les liliàcies, sense tija, amb grans fulles radicals lanceolades, d’un verd fosc, coriàcies, i flors purpúries, sèssils, que apareixen a flor de terra.
Originàries de la Xina A lurida i del Japó A elatior , són molt conreades com a plantes d’interior per llur resistència
aspèrul | aspèrula
aspergil
Botànica
Gènere de floridures de la classe dels ascomicets, de coloració diversa, amb conidiòfors d’extrem globulós, cobert de fiàlids que produeixen rosaris de conidiòspores.
Abunden sobre matèries orgàniques en descomposició Mentre que alguns són paràsits, com Afumigatus , que causa l’aspergillosi, d’altres espècies s’usen en l’elaboració de begudes alcohòliques a base d’arròs sake, en la producció de salsa de soia i en la indústria formatgera
asingàmia
Botànica
Incapacitat de dues espècies o de dos individus d’acomplir l’acte de la fecundació a causa de florir en èpoques distintes.