Resultats de la cerca
Es mostren 5570 resultats
aristolòquia
Botànica
Gènere de plantes herbàcies perennes, de la família de les aristoloquiàcies, de fulles alternes i cordiformes, tiges estriades, arrels sovint tuberoses i flors tubuloses.
Són riques en alcaloides i en essències, i desprenen una olor forta Havien estat emprades per a facilitar el part i contra moltes afeccions llur activitat, però, és encara poc coneguda L' aristolòquia llarga A longa té les fulles curtament peciolades i un rizoma allargat i cilindroide Es fa en terres profundes i humides, principalment al bosc de ribera L' aristolòquia rodona A rotunda té les fulles sèssils i l’arrel inflada, formant un tubercle arrodonit, ric en un alcaloide tòxic, l’aristoloquina En la farmacopea antiga era reputada com l’espècie més activa del gènere Es fa en sòls…
aristat | aristada
Botànica
Proveït d’arestes, com les glumes i glumel·les de moltes gramínies.
argirolobi
Botànica
Petita mata perenne, de la família de les papilionàcies, poc lignificada, de fulles trifoliolades, argentades, flors grogues i llegums pilosos.
Viu en llocs àrids i pedregosos de la regió mediterrània occidental
argemone
Botànica
Gènere de plantes herbàcies, de la família de les papaveràcies, amb pèls rígids, fulles alternes, pinnatífides, espinoses i tacades de blanc, i flors grogues, blanques o roses.
D’origen americà, se'n conreen diverses espècies A mexicana, A grandiflora , etc en jardineria
argelagó
Botànica
Petita mata, de la família de les papilionàcies, amb les branques velles afil·les, gràcils, molt espinoses i les joves, olioses, no espinoses i cobertes de llargs pèls blancs; flors grogues en raïms terminals.
Es fa a la muntanya mediterrània i submediterrània
argelagar
Botànica
Lloc poblat d’argelagues.
Els argelagars, freqüents a les terres mediterrànies calcàries, se solen originar quan la pastura és molt intensa
argelaga
argelaga en flor
© Fototeca.cat
Botànica
Arbust de la família de les papilionàcies fortament espinós, grisenc, de fulles simples i escasses, i petites flors grogues, molt abundants i agrupades en ramells, que s’obren a la primavera.
Comuna a les brolles i a les pastures seques de la regió mediterrània, damunt sòl calcari
arenària
arenària ( Arenaria serpyllifolia )
© Fototeca.cat
Botànica
Gènere d’herbes petites i primes, anuals o perennes, de la família de les cariofil·làcies, amb flors blanques, agrupades en cimes o glomèruls, que solen viure en llocs oberts, pradells, etc.