Resultats de la cerca
Es mostren 5570 resultats
bixa
Botànica
Arbust o arbret de la família de les bixàcies, de fulles lanceolades cordiformes, flors vistents, de color de rosa, en glomèruls terminals, i càpsula espinosa, amb llavors d’aril vermell; hom n’extreu el colorant anomenat arxiota
.
Originària de l’Amèrica tropical, on amb el nom d' urucú els nadius l’empraven per a pintar-se el cos, és conreada a moltes zones tropicals
bivalve | bivalva
bitxo
Fruits de bitxo
© Fototeca.cat
Botànica
Agronomia
Varietat de la pebrotera
, de fruits petits i allargats en forma de banya, intensament picants a causa de llur alt contingut en capsaïcina.
Són molt emprats com a condiment, secs o en pols, tant els de les varietats corrents a la península Ibèrica com d’altres de semblants conreades a l’Amèrica tropical, com les de Caiena, de Tabasco, el chile , l' ají i les conreades al subcontinent indi, que entren en la composició de molts plats i salses típics El bitxo té propietats estimulants de la digestió i carminatives En forma de tintura, és emprat externament com a rubefaent, contra dolors reumàtics, torticoli, etc A vegades hom empra la planta com a ornamental
bitunicat | bitunicada
Botànica
Revestit de dues membranes o túniques (externa i interna), com ara els ascs de diversos ascomicets.
biternat | biternada
Botànica
Doblement ternat, dit especialment de les fulles ternades els folíols de les quals són també ternats.
bistorta
bistorta
© Fototeca.cat
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les poligonàcies, de rizoma gruixut i carnós, doblegat en forma de S, de tija simple, de 20 a 60 cm, amb fulles basals peciolades i ovatooblongues, i espiga terminal compacta, de flors roses.
El rizoma, ric en tanins i midó, és un bon astringent, emprat en forma de maceració en aigua, per a rentats, o en vi, contra diarrees, etc Viu als prats d’alta muntanya
biestipulat | biestipulada
bisnaga
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les umbel·líferes, de 80 a 100 cm d’alçària, de fulles pinnatisectes amb estrets folíols.
Els radis umbellars punxeguts han estat emprats com a escuradents d’aquí que la planta sigui coneguda també amb el nom d' escuradents Les flors, blanques i petites, i els fruits, glabres i ovalats, es disposen en umbelles que presenten un involucre Té propietats diürètiques i antiasmàtiques Es fa en guarets, rostolls, llocs incultes i també en els conreus, com a mala herba