Resultats de la cerca
Es mostren 5570 resultats
barballó
Barballó
Lourdes Cardenal (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Planta sufruticosa perenne, de la família de les labiades, aromàtica, de fulles lanceolades, blanquinoses, i de flors de color blau cel, agrupades a l’extrem d’una llarga tija florífera.
Viu a les brolles calcícoles de la terra baixa, i sovint hom el confon amb l’espígol, el seu congènere muntanyenc
baobab
baobab
© Fototeca.cat
Botànica
Gran arbre, de la família de les bombacàcies, que ateny 20 m d’alçària, de tronc extremament gruixut (fins a 15 m de diàmetre), que acumula grans reserves d’aigua durant l’època de les pluges.
Té fulles palmaticompostes, caduques en arribar la temporada seca, i grans flors blanques, sobre uns llargs pedicels, les quals s’obren de nits i són pollinitzades per la ratapinyada Eidolon helvum Els fruits són allargats 45 cm, amb la polpa farinosa i comestible “pa de simi” Viu a les sabanes de l’Àfrica intertropical, on els indígenes, que n'aprofiten els fruits i fins les fulles lalo per a l’alimentació, en fan objecte d’adoració La fusta, molt lleugera, és emprada en la fabricació de paper, i l’escorça, que dóna una fibra d’una gran resistència, és utilitzada per a preparar tisanes…
banyeta
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les ranunculàcies, de fulles molt dividides, tija finament pubescent, de 20 a 30 cm, i flors d’un color blau viu amb un esperó llarg i alçat, agrupades en raïms curts.
Viu sobretot entre cereals
banús
Ocell esculpit en banús . Cultura fang, Guinea Equatorial
© Fototeca.cat
Botànica
Tecnologia
Nom de diverses fustes, molt fosques o viades de fosc, obtingudes d’arbres de la família de les ebenàcies, tots pertanyents a diverses espècies del gènere Diospyros,
que arriben a tenir una alçària màxima d’uns 10 m, de fulles enteres i coriàcies, perennes o caduques, propis de les regions intertropicals.
El tronc presenta una albeca gruixuda i blanquinosa que se separa, una vegada tallat l’arbre, del cor, que forneix la fusta de banús realment apreciada en ebenisteria Els primers a emprar-la degueren ésser els egipcis, i ja els grecs, al s IV aC, utilitzaven el banús procedent de l’Índia però fou als ss XVI i XVII quan el banús adquirí una importància extraordinària en l’ebenisteria, importància que només minvà, en part, amb la introducció a Europa de la caoba, al s XVII El banús és molt dur, generalment d’una densitat superior a la de l’aigua, d’una gran durabilitat, inatacable pels insectes…
bangiofícides
Botànica
Subclasse d’algues de la classe de les rodofícies, de tipus primitiu, aparell vegetatiu poc evolucionat (làmines o filaments amb creixement no localitzat), amb cèl·lules no relacionades per sinapsi, reproducció asexual per esporulació de cèlul·les vegetatives, i sexual, quan n’hi ha, per aplanogàmia, amb carpogonis sense tricògina que, una vegada fecundats pels espermacis, donen directament 4-8-16 carpòspores.
Es tracta d’un grup que degué separar-se de la resta de les rodofícies florídies des de temps molt antics
bangials
Botànica
Ordre d’algues de la subclasse de les bangiofícides de tal·lus generalment heteròtric i amb reproducció sexual.
En formen part les pòrfires, laminars, i les Bangia , de tallus en tub cilíndric no ramificat
bananer
Bananers de Hawaii
Forest and Kim Starr (CC BY 2.0)
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia, de la família de les musàcies, de tija subterrània o rizoma que origina una part aèria de 3 a 9 m d’alçària, constituïda per un plomall de grans fulles oblongues (més de 3 m de llarg i 60 cm d’ample), amb nervació pinnada, sovint despentinades, els pecíols de les quals, densament reunits, constitueixen el tronc, cilindroide.
El peduncle floral, procedent del rizoma, puja entre els pecíols, surt pel centre de la corona de fulles i, a causa del pes, s’inclina i penja en madurar els fruits Porta una sola inflorescència racemosa, amb flors monopètales envoltades per grans bràctees vermelloses que cauen en madurar els fruits, anomenats bananes Aquests, en forma de baia tricarpellar, són rics en midó, i, bé que en les espècies salvatges tenen llavors, no en presenten en les conreades Cada infructescència o ram porta de 6 a 15 mans, cadascuna de les quals consta de 10 a 20 bananes o dits, i pesa de 35 a 65…
banana
Bananes
© Fototeca.cat - Corel
Botànica
Agronomia
Fruit en baia oblonga i arquejada del bananer, de pell gruixuda i de polpa farinosa, molt rica en sucre (19-25%), però pobra en sodi, mancada de llavors i comestible.
Les bananes, també anomenades, bé que impròpiament, plàtans, solen ésser recollectades encara verdes en madurar esdevenen grogues, clapades de marró D’un valor alimentari molt elevat, hom les consum crues, fregides o cuinades Hom n'obté, a més, farines i el vi de bananes La producció i comercialització de la banana Des del principi de la dècada de 1960 la producció mundial de bananes s'ha quadruplicat, i l'any 2011 es comptabilitzaren 145443115 tones segons dades de la FAO Els principals països productors, al principi del període esmentat, eren Uganda 3700000 t, el Brasil 2823040 t, l'Equador…
bambú
Botànica
Nom aplicat a diverses gramínies semblants al bambú, pertanyents sobretot als gèneres Arundinaria, Dendrocalamus, Gigantochloa, Guadua, Phyllostachys, Sasa,
etc.
bambú
Bosc de bambú a Kyoto, al Japó
© Fototeca.cat-Corel
Art
Botànica
Nom que reben diversos gèneres de plantes de la subfamília de les bambusòidies (gramínies) semblants a la canya.
Són de tija molt lignificada, força plena, lluent, resistent i flexible la canya de bambú o americana , que pot atènyer més de 30 cm de diàmetre i 30 m d’alçada les seves fulles són llargament lanceolades, gairebé ensiformes Els bambús són originaris de gairebé tots els països tropicals, especialment de la regió monsònica de l’Àsia oriental Creixen amb una gran rapidesa les tiges tendres s’allarguen de 30 a 60 cm cada dia Totes les parts de la planta són aprofitades pels indígenes Per llur resistència, són emprades com a fusta de construcció i en l’edificació de bastides A l’Àsia oriental…