Resultats de la cerca
Es mostren 5570 resultats
balsaminàcies
Botànica
Família de gruïnals integrada per quatre gèneres que comprenen unes 550 espècies de plantes herbàcies, pròpies sobretot dels països tropicals encara que algunes espècies es fan espontàniament a la regió eurosiberiana, i d’altres són conreades com a ornamentals.
Presenten fulles alternes o oposades, dentades i sense estípules Les flors son zigomorfes hermafrodites, amb el sèpal posterior esperonat i els pètals laterals soldats almenys per llur base en dos parells tenen cinc estams d’anteres introrses, i l’ovari és superior de cinc carpels fosos, amb cinc lòculs que contenen nombrosos òvuls de placentació axillar El fruit és capsular amb dehiscència sobtada i projecció de les llavors Les espècies més conegudes de la família són la balsamina Impatiens balsamina , la balsamina salvatge o noli me tàngere Impatiens noli-tangere i la balsamina africana…
balsamina
Balsamina ( Impatiens petersiana )
© Fototeca.cat
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les balsaminàcies, erecta, de 30 a 60 cm, amb fulles ovalades, profundament dentades, i flors grosses, molt irregulars, àdhuc amb formes dobles entre les varietats conreades; són de colors variats, però sovint vermelles.
Originària de l’Índia, Malàisia i la Xina, hom la conrea en jardineria, sobretot a les contrades plujoses Floreix de juny a octubre Es propaga bé per esqueix d’àpex de tija
balsamilla
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les cucurbitàcies, de fulles lobulades i palmades, de tija enfiladissa, de flors groguenques i de fruit ovoide i papil·lós, de color de taronja i de 8 a 15 cm de llarg.
És originària de l’Índia i de l’Orient Mitjà, i hom la conrea en jardineria
bàlsam
Dibuix de la flor de bàlsam
© Fototeca.cat
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les aïzoàcies, reptant, amb fulles allargades molt carnoses, de secció triangular, i flors vistoses, roses, vermelles o blanquinoses, amb un gran nombre de pètals, que en realitat són estams tranformats.
Originari de la regió de Ciutat del Cap, on els seus fruits comestibles figues dels hotentots són aprofitats, s’ha naturalitzat a la regió mediterrània, on, per la seva poca exigència d’aigua o de sòl bé que és sensible al fred, és molt emprat en jardins secs o que no poden ésser gaire atesos, per a embelliment i protecció dels talussos de les carreteres contra l’erosió, etc
ballarida
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les papaveràcies, de troncs ascendents, fulles molt dividides, flors d’un groc taronja i càpsules articulades en forma de banya.
És abundant com a mala herba als camps de blat i d’altres cereals a la regió mediterrània
baleguer
Botànica
Matoll de bàlec o de ginebró amb bàlec juntament o no amb boixerola.
bàlec
Botànica
Petit arbust, de la família de les papilionàcies, densament ramificat d’un color verd grisenc, amb poques fulles, i flors grogues i petites.
Viu sobre sòls silicis a l’alta muntanya de l’Europa occidental, al matollar de bàlec i ginebró És molt freqüent als Pirineus catalans
balàustia
Botànica
Nom que hom dóna a un tipus de fruit, representat únicament per la magrana.
balata
Botànica
Gran arbre de fulles sempre verdes, de la família de les sapotàcies, que pot atènyer més de 30 m d’alçada, originari de Trinitat i l’Amèrica del Sud.
Té una fusta d’un color purpuri, molt resistent, emprada en la fabricació de travesses i en la construcció Els fruits són comestibles Hom n'aprofita sobretot el làtex, anomenat també balata