Resultats de la cerca
Es mostren 5570 resultats
cirera

Cireres
© Fototeca.cat - Corel
Alimentació
Botànica
Fruit del cirerer, arrodonit, de color vermell fosc (de groguenc fins a negrós en les diverses cultivars), dolç o amarg, comestible.
Les cireres són consumides fresques o confitades i són emprades també en la confecció de melmelades i d’alguns licors, com és ara el kirsch i el marrasquí Fruita sense mercat exterior, la producció de cireres ha romàs estancada als Països Catalans i fins ha minvat a les comarques d’especialització hortícola litoral proper a les grans ciutats o fructícola regió de Lleida, on els cirerers destorbaven la mecanització o la cura de presseguers, pomeres, pereres El cirerer resta arraconat als costers ben orientats per a la pluja, puix que continua essent arbre de secà, llevat dels regadius antics…
circumnutació
Biologia
Botànica
Moviment giratori de l’àpex lleugerament inclinat de moltes plantes de creixement lent, provocat per la desigualtat en l’allargament de les cèl·lules de la tija, que va variant de banda al llarg del dia.
En alguns òrgans, com és ara els fruits, la circumnutació durant el creixement pot originar formes en hèlix fruit de l’alfals
circulació
Biologia
Botànica
A les plantes vasculars, transport de líquids absorbits vers els diversos òrgans de la planta (sobretot fulles), i de substàncies sintetitzades en el òrgans assimiladors vers la resta de la planta (i sobretot als òrgans de reserva).
Els líquids transportats aigua amb substàncies dissoltes constitueixen la saba La saba bruta, el líquid absorbit a partir del sòl, conté sobretot ions minerals i circula pel xilema , moguda per la transpiració que té lloc en les fulles La saba elaborada conté glúcids, aminoàcids, etc, i circula pel floema , moguda per forces osmòtiques i també per obra del mateix citoplasma, que esmerça energia en aquesta operació Pel floema circulen també les fitohormones
cipripedi
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les orquidàcies, de 25 a 50 cm d’alçada, pubescent, amb quatre o cinc fulles ovatolanceolades, amplexicaules, i una flor gran, molt ornamental, de periant en gran part purpuri i label en forma d’esclop, groguenc, estriat de púrpura.
Viu a l’Europa central Les indicacions de la seva presència a Catalunya sembla que no responen a la realitat
ciperals
Botànica
Ordre de monocotiledònies constituït per les famílies de les ciperàcies i de les juncàcies.
Són plantes anemòfiles, generalment graminoides, i tenen flors inconspícues d’ovaris súper amb primordis seminals anàtrops
ciperàcies
Botànica
Família de ciperals constituïda per unes 3.000 espècies de plantes herbàcies, de distribució pràcticament cosmopolita però amb una preferència marcada pels llocs humits.
Presenten la tija generalment trígona, les fulles graminoides, amb beines tancades, i les flors poden ésser hermafrodites o unisexuals, generalment aclamídies o amb el periant molt reduït, agrupades en cimes espiciformes que poden agrupar-se a la vegada en inflorescències diverses Els gèneres principals són Cyperus i Carex Ciperàcies més destacades càrex Carex sp castanyola Cyperus rotundus eriòfor Eriophorum sp jonca d’estany Schienoplectus lacustris jonca marítima Scirpus maritimus jónçara , serrana Cyperius sp mansega Cladium mariscus papir Cyperus papyrus paraigüets Cyperus…
cinorròdon

Fruit d’un roser silvestre, anomenat cinorròdon
© MC
Botànica
Fruit múltiple dels rosers constituït per un tàlem urceolat que generalment es torna vermell en madurar i que enclou nombroses núcules.
cinina
Biologia
Botànica
Hormona vegetal caracteritzada per la seva activitat estimulant de la divisió cel·lular.
La cinina natural més coneguda és la cinetina, però l’activa acció estimulant d’alguns extrets naturals, com la llet de coco, sobre la divisió cellular és també deguda a substàncies d’aquesta mena Les cinines deriven de l’adenina
cinetina
Biologia
Botànica
Hormona vegetal del grup de les cinina
derivada dels àcids desoxiribonucleics, identificada com a 6-furfurilaminopurina, descoberta el 1955 en el llevat.
És especialment notable la seva acció estimuladora de la divisió cellular, que només s’esdevé en presència d’una concentració equilibrada d’auxina Actua en forma estimuladora sobre l’augment de les dimensions cellulars, en associació amb l’auxina, sobre l’aparició i el creixement en pes i en llargada de les arrels, sobre el desenvolupament dels borrons laterals per anullació de la inhibició produïda pel borró apical, sobre el creixement en pes de la part aèria de la planta, i sobre la germinació de les llavors d’algunes plantes