Resultats de la cerca
Es mostren 5570 resultats
celastràcies
Botànica
Família de celastrals integrada per una cinquantena de gèneres que apleguen unes 850 espècies d’arbres i d’arbusts, propis de països càlids i temperats.
Presenten fulles estipulades i simples les flors són petites, tetràmeres o pentàmeres, amb un disc molt desenvolupat, i hermafrodites, disposades en cimes El fruit és en baia o en càpsula Algunes celastràcies són conreades com a ornamentals i d’altres per a usos medicinals Celastràcies més destacades Nom científic Nom vulgar Catha edulis cat Euonymus europaeus evònim , bonets Euonymus japonicus evònim del Japó Euonymus japonicus varietat microphyllus evònim de fulla petita
ceilan
Botànica
Jardineria
Planta herbàcia bulbosa, de la família de les amaril·lidàcies, oriünda dels Andes peruans, de fulles cintiformes basals i flors molt oloroses, amb sis tèpals blancs llistats de rosa o vermell.
ceiba
Botànica
Gènere d’arbres tropicals, de la família de les bombacàcies, de fulles caduques palmaticompostes i flors i fruits pentàmers, que inclou 12 espècies, de les quals la més coneguda és la C.pentandra
, el capoquer.
cefalotàcies
Botànica
Família de ranals que té com a únic representant el cefalot (Cephalotus follicularis).
cefalot
Botànica
Planta herbàcia carnívora, de la família de les cefalotàcies, pròpia d’Austràlia, de flors hexàmeres disposades en panícules, i de fulles en roseta, les superiors lanceolades, i les inferiors, transformades en ascidis, on són capturats i digerits petits invertebrats.
cedrela
Botànica
Tecnologia
Arbre de la família de les meliàcies, d’uns 30 m d’alçada, de fulles pinnaticompostes i flors grogoses.
Estès per tota l’Amèrica intertropical Dóna una fusta vermellosa, porosa, aromàtica i de gra molt fi, emprada per a la fabricació de mobles i de capses d’havans
cedre
Cedre del Líban
© Fototeca.cat
Botànica
Gènere d’arbres sempre verds, de la família de les pinàcies, de fulles aciculars agrupades en fascicles i pinyes ovoides i dretes, amb esquames densament imbricades que cauen a la maturitat.
Són arbres de capçada molt grossa, de figura cònica El cedre de l’Himalàiai C deodara , de cimall corbat i rames pèndules, ultrapassa sovint els 50 m Bé que natural de l’Himàlaia i de l’Afganistan, és plantat a l’Europa meridional per a l’obtenció de fusta i com a ornamental El cedre de l’Atles Pinya de cedre © Xevi Varela C atlantica ateny uns 40 m d’alçària i té una coloració glauca o d’un verd blavós Espontani a les muntanyes del nord d’Àfrica entre els 1 200 i 2 000 m d’altitud, és conreat en alguns països meridionals d’Europa en règim forestal o jardiner El cedre del Líban C libani…
cecidi
Cecídis de Cinípids: tiges d’esbarzer amb Diastrophus rubi; tija de roser amb Diplolepis rosae; borrons de roure amb Andricus kollari i A.quercustozae; fulles de roure amb Neuroterus quercusbaccarumen, amb les seves formes asexuada i sexuada; i pipes dCecídis de Cinípids: tiges d'esbarzer amb Diastrophus rubi; tija de roser amb Diplolepis rosae; borrons de roure amb Andricus kollari i A.quercustozae; fulles de roure amb Neuroterus quercusbaccarumen,amb les eves formes asexuada i sexuada; i pipes d’Andricus viscosus
© Fototeca.cat
Botànica
Zoologia
Hipertròfia de teixits vegetals induïda per agents físics o químics diversos, produïts generalment, però, per paràsits.
Els cecidis reben diversos noms segons que els paràsits siguin animals en general zoocecidis , plantes fitocecidis , fongs micocecidis , insectes entomececidis , àcars acarocecidis , nematodes nematocecidis , bacteris bacteriocecidis , etc Els cecidis són causats no solament per la presència del paràsit, sinó pels metabòlits o substàncies químiques que aquest segrega El fet que diversos paràsits produeixin cecidis diferents sobre una mateixa planta demostra l’especificitat dels estímuls morfogenètics de natura química elaborats per ells Aquestes substàncies, d’estructura similar a la…