Resultats de la cerca
Es mostren 5570 resultats
caulerpals
Botànica
Ordre de cloròfits marins, de tal·lus enterament sifonat, caracteritzats per la possessió de plasts de dues menes (cloroplasts i amiloplasts) i per la formació de gàmetes biflagel·lats, no en gametocists sinó per transformació del tal·lus (holocàrpia).
Viuen principalment en aigües calentes
caulerpa
Botànica
Gènere d’algues verdes, de l’ordre de les caulerpals, de tal·lus sifonat i molt diferenciat, amb un estoló vivaç que creix fixat amb rizoides sobre el fons, i emet ramificacions anuals, erectes, en forma de fil·loide.
Viuen en mars càlides
catleia
Botànica
Gènere de plantes epifítiques i rizomatoses, de fulles coriàcies i cintiformes, de la família de les orquidàcies; de flors bellíssimes, grans i solitàries o bé en nombre divers per a cada peu, de color generalment blanc, rosa o vermell i algunes de llarga durada (de dues a tres setmanes).
Comprèn centenars d’híbrids, alguns dels quals són molt apreciats en jardineria
catenulat | catenulada
catatonosi
Botànica
Fenomen pel qual algunes cèl·lules, en transformar unes substàncies en unes altres de poder osmòtic més petit, disminueixen llur pressió osmòtica i, per tant, llur turgència.
S'oposa a anatonosi
membrana cel·lulòsica
Botànica
Embolcall extern, més o menys rígid i gruixut, propi de les cèl·lules vegetals típiques.
És present a quasi totes les plantes, a excepció d’algunes flagellades, d’alguns fongs inferiors i, en general, de les zoòspores i els gàmetes La composició química de la membrana cellulòsica és molt constant, a excepció dels fongs i de molts bacteris els components majoritaris són la cellulosa i les substàncies pèctiques, juntament amb altres polisacàrids menys abundants, com l’hemicellulosa, les gomes, els mucílags i els àcids poliurònics En els fongs el component principal és la quitina Els bacteris presenten una gran diversitat de composició, puix que, a més dels components esmentats, són…