Resultats de la cerca
Es mostren 98 resultats
metzines de pometa
Botànica
Planta subarbustiva, de la família de les solanàcies, de 50 a 150 cm d’alçada, espinosa, de fulles pinnatífides, de flors violades i de fruits en baia.
D’origen africà, es troba naturalitzada al S d’Europa, en terrenys erms propers a la costa
lecitidàcies
Botànica
Família de mirtals integrada per unes 150 espècies d’arbres o arbusts tropicals de fulles alternes, de flors hermafrodites i de fruits en pixidi o en baia.
pebrer
Kalakki (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Agronomia
Liana de la família de les piperàcies, de fulles el·líptiques agudes i coriàcies, de flors petites agrupades en espiga, i de fruits en baia, els quals constitueixen el pebre.
És una planta originària de l’Índia, però és conreada a totes les regions tropicals d’Orient
riber
Botànica
Gènere d’arbusts caducifolis, de la família de les saxifragàcies, de fulles alternes i palmades, de flors regulars, epígines i pentàmeres, agrupades en raïms axil·lars, i de fruits en baia.
Els fruits són anomenats ribes o groselles , i sovint són comestibles, al natural o preparats en forma de melmelada, de compota o de xarop de grosella El riber alpí o cirerola Ralpinum fa fruits menjables però insípids El riber espinós o agrassó Ruva-crispa fa fruits comestibles El riber petri Rpetraecum , de flors vermelloses i campanulades i de fruits vermells i acerbs, es fa als Pirineus i en altres serralades europees El riber vermell Rrubrum , de flors d’un verd pàllid i de fruits vermells i acíduls, comestibles, és conreat a molts països europeus
banana
© Fototeca.cat - Corel
Botànica
Agronomia
Fruit en baia oblonga i arquejada del bananer, de pell gruixuda i de polpa farinosa, molt rica en sucre (19-25%), però pobra en sodi, mancada de llavors i comestible.
Les bananes, també anomenades, bé que impròpiament, plàtans, solen ésser recollectades encara verdes en madurar esdevenen grogues, clapades de marró D’un valor alimentari molt elevat, hom les consum crues, fregides o cuinades Hom n'obté, a més, farines i el vi de bananes La producció i comercialització de la banana Des del principi de la dècada de 1960 la producció mundial de bananes s'ha quadruplicat, i l'any 2011 es comptabilitzaren 145443115 tones segons dades de la FAO Els principals països productors, al principi del període esmentat, eren Uganda 3700000 t, el Brasil 2823040 t, l'Equador…
sapotàcies
Botànica
Família de diospirals constituïda per plantes llenyoses laticíferes, de fulles simples, enteres i habitualment alternes, de flors regulars i generalment hermafrodites, sovint agrupades en inflorescències racemiformes, i de fruits en baia.
Consta d’unes 600 espècies tropicals, entre les quals cal esmentar l’acras Achras zapota , l’arbre de ferro Sideroxylon inerme , la balata Manilkara bidentata i el palàquium Palaquium sp
arç de tanques
Botànica
Arbust caducifoli i espinós força alt, de la família de les solanàcies, de branques blanquinoses i fulles lanceolades, d’un verd clar; té flors petites, violàcies, i fruits en baia, vermellosos.
Conreat en tanques a la regió mediterrània
teàcies
Botànica
Família de gutiferals integrada per plantes llenyoses, de fulles simples alternes, de flors actinomorfes, ordinàriament hermafrodites i generalment pentàmeres, solitàries o arranjades en cimes, i de fruits en càpsula loculicida o en baia.
Comprèn prop de 500 espècies, naturals de les regions tropicals i subtropicals Són d’aquesta família la camèlia Camellia sp i el te Thea sinensis
palmera excelsa
Botànica
Jardineria
Arbre de tronc, de la família de les palmes, de 4 a 12 cm d’alt, recobert de fibres brunes, de fulles palmatisectes i de fruits en baia, d’un blau fosc brillant.
És una palmera decorativa i relativament resistent al fred, originària del Japó
personades
Botànica
Ordre de dicotiledònies simpètales compost per plantes herbàcies o arbustives, de fulles sovint simples, de flors zigomorfes o actinomorfes, generalment hermafrodites, d’ovari súper bicarpel·lar i de fruits polisperms en càpsula o en baia.
Consta de les següents famílies principals acantàcies, bignoniàcies, escrofulariàcies, gesneriàcies, orobancàcies, pedaliàcies, plantaginàcies i solanàcies