Resultats de la cerca
Es mostren 5570 resultats
Asa Gray
Botànica
Botànic nord-americà.
Autor de nombrosos treballs de botànica sistemàtica i de florística i geografia botànica nord-americanes, fou el propagador més important del darwinisme als EUA i un dels primers botànics que aplicà les idees evolucionistes a la classificació dels vegetals
Heinrich Gustav Adolf Engler
Botànica
Botànic alemany, normalitzador de la botànica taxonòmica i geogràfica d’Alemanya.
Collaborà amb KFP von Martius en la seva Flora brasiliensis 1840-1906 i amb A de Candolle en la Monographia Phanerogamarum 1878-96 La seva obra més important en el camp de la taxonomia és la monumental Die natürlichen Pflanzenfamilien ‘Les famílies naturals de les plantes’, 1877-99, en collaboració amb K von Prantl, que ha estat reeditada diverses vegades i és una obra de consulta imprescindible
Stefan Ladislas Endlicher
Botànica
Botànic eslovac.
Professor de botànica a Viena i director del jardí botànic vienès, publicà uns Genera Plantarum 1836-50 basats en el mètode natural que, malgrat alguns defectes en les grans divisions, exerciren una gran influència en els botànics de llengua alemanya pel seu acurat i complet tractament de les famílies Fou també un notable lingüista i s’interessà sobretot per les llengües de l’Orient Llunyà Compromès amb els esdeveniments revolucionaris del 1848, se suïcidà
Louis Marie Emberger
Botànica
Botànic francès.
Féu expedicions botàniques al nord d’Àfrica, i els seus estudis més importants tracten de problemes de bioclimatologia, morfologia vegetal, paleobotànica i sistemàtica botànica Fundà a Montpeller el Centre d’Études Phytosociologiques et Écologiques, que d’ençà del 1979 porta el seu nom Les seves obres més conegudes són Les plantes fossiles dans leur rapport avec les végétaux vivants 1944 i Traité de Botanique 1960
August Wilhelm Eichler
Botànica
Botànic alemany.
Desenvolupà l’estudi de la classificació sistemàtica de les plantes fou el primer a tractar, el 1875, les angiospermes i les gimnospermes com a categories primàries i coordinades
Félix Dunal
Botànica
Metge i botànic occità.
Fou deixeble d’Augustin Pyrame de Candolle i assumí, amb l’ajut de Francesc Campderà, la cura del jardí botànic de Montpeller 1816 Autor de nombroses monografies de gèneres, collaborà amb Candolle en la publicació del Prodromus systematis naturalis regni vegetabilis El 1829 fou nomenat professor de botànica de la facultat de ciències de Montpeller
Oscar Drude
Botànica
Botànic especialitzat en fitogeografia, sobre la qual publicà tractats, com Handbuch der Pflanzengeographie (1890).
Fundà el jardí botànic de Dresden
Joan Domingo i Arnau
Botànica
Farmacèutic i botànic.
Adquirí una farmàcia de Tarragona amb una collecció de minerals i un herbari, que amplià amb els elements que recollí en les seves visites per l’occident del Principat com a visitador de farmàcies a partir del 1802 Fou diputat del comú de l’ajuntament 1808
Odon Debeaux
Botànica
Història
Militar
Farmacèutic militar i botànic occità.
Destinat a Perpinyà 1872-80, estudià la flora de la Catalunya del Nord, en particular el gènere Rosa Posteriorment, establert a Tolosa, a partir de la seva jubilació el 1886, collaborà amb Carles Pau i Espanyol
Pierre-Augustin-Clément Dangeard
Botànica
Micòleg francès.
S'especialitzà en l’estudi dels protoctists, en particular dels fongs inferiors Estudià la reproducció sexual dels fongs i els líquens entre el regne vegetal i l’animal en el món dels organismes unicellulars Descobrí el vacuoma de les cèllules vegetals Escriví Recherches histologiques sur les uredinées i Reproduction sexuelle des ustilaginées