Resultats de la cerca
Es mostren 141 resultats
caprifoliàcies
Botànica
Família de rubials constituïda per uns 18 gèneres que apleguen unes 450 espècies d’arbusts i lianes, pròpies del regne holàrtic, abundantment representades a les regions mediterrània i eurosiberiana, amb algunes espècies andines.
Presenten fulles simples o compostes, oposades, generalment mancades d’estípules Les flors són generalment pentàmeres, amb el calze reduït, amb la corolla sovint zigomorfa i generalment amb menys de cinc carpels formant el gineceu es disposen en cimes bípares, de vegades reduïdes a dues flors El fruit, molt variable, pot ésser una drupa o una baia, només rarament una càpsula Moltes caprifoliàcies, com els lligaboscs, són conreades com a ornamentals d’altres, com el saüc, ho són per tal d’obtenir-ne determinats productes d’interès industrial medulla de saüc, etc Caprifoliàcies més…
figuera de moro
© Jaume Ferrández
Botànica
Arbust afil·le i punxós, de la família de les cactàcies, d’1 a 1,50 m d’alçada, de tiges fasciades, comprimides, més o menys planes, carnoses i articulades.
Fa flors grosses, sèssils, hermafrodites, d’un color groc o ataronjat, i fruits bacciformes, ovoides i comestibles, anomenats figues de moro
cimal
Botànica
Cadascuna de les branques principals més o menys verticals, especialment la que s’enlaira més que les altres o la que hom deixa a l’arbre tallant les altres.
espina cervina
Botànica
Arbust espinós, de la família de les ramnàcies, dioic i caducifoli, de fulles ovals, mitjanes (2-3 cm), més o menys oposades, amb pecíol llarg, i flors groguenques i axil·lars.
Els fruits són negres i purgants Centreeuropea, es fa a la muntanya mitjana
pedat | pedada
Botànica
Dit de la fulla més o menys partida en què de l’àpex del pecíol arrenquen un nervi medial i dos de laterals successivament ramificats per la banda de dins.
corretjola de serp
Botànica
Planta de tiges volubles, de la família de les convolvulàcies, fulles més o menys partides i flors campanulades, grans, de color rosa; es fa, sobretot, en els prats d’abellatge.
blet
Botànica
Gènere de plantes herbàcies, de la família de les quenopodiàcies, de fulles enteres o més o menys dentades i flors verdoses o vermelloses, petites, reunides en glomèruls agrupats en panícula.
Els blets són, en general, plantes nitròfiles, ruderals, que colonitzen solars abandonats, suburbis, vores de camins, etc El blet blanc Chalbum fa de 20 a 200 cm d’alçada, amb fulles ovades romboidals, laxament dentades, sovint blanques i farinoses pel revers, tija angulosa, estriada de blanc, i flors petites i verdes havia estat consumit com a verdura, d’efecte laxant suau, i les seves llavors eren utilitzades també antigament com a aliment i, més recentment, com a recurs de mala anyada El blet de paret Chmurale té les fulles ovades romboidals, fortament dentades, una mica crasses,…
serreig
© Fototeca.cat
Botànica
Gènere de plantes herbàcies anuals, de la família de les gramínies, d’arrel fasciculada, fulles paral·lelinèrvies, linears, amb una lígula pilosa i espigues c ompactes, més o menys compostes, terminals.
Comprèn unes 10 espècies distribuïdes arreu de les regions temperades o càlides, sobretot a les terres de conreu El serreig aferradís Sverticillata , dit també millaroca o panissalla o planissola , té la tija dreta, generalment ramificada a la base, de 20 a 60 cm d’alçària, fulles verdes, amples fins a 1 cm, i panícula espiciforme, cilindroide, amb interrupcions que fan que sembli verticillada, verda o d’un to violaci El serreig d’aresta groga Sglauca té una alçària de 10 a 50 cm, les fulles verdes, linears, aspres al marge, i panícules espiciformes terminals, oblongues, denses, amb…
parènquima
Biologia
Botànica
Teixit vegetal constituït per cèl·lules vives, polièdriques i més o menys isodiamètriques, de parets cel·lulars primes i no lignificades, poc especialitzades, però que normalment han perdut la facultat de dividir-se.
Deriva generalment de meristemes primaris És el teixit més abundant en els òrgans vegetals, i per aquesta raó hom el qualifica de fonamental Els parènquimes tenen funcions molt diverses, però principalment assimiladores parènquima assimilador o clorènquima i emmagatzemadores de materials de reserva parènquimes reservants , com ara midó, proteïnes, olis, sucres i fins i tot aigua parènquima aqüífer o hidrènquima També hi ha un parènquima aerífer o aerènquima , que presenta grans espais intercellulars i facilita l’oxigenació
flor de lluna
Botànica
Jardineria
Planta herbàcia enfiladissa més o menys aculeada, de la família de les convolvulàcies, de fulles cordiformes o alabardades, molt grosses, i de flors blanques molt oloroses, que s’obren al capvespre.
Nativa de l’Amèrica tropical, és plantada en els jardins de les regions càlides i temperades
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina