Resultats de la cerca
Es mostren 138 resultats
flor de mel
Botànica
Jardineria
Arbust perennifoli, de la família de les meliantàcies, de fins a 3 m d’alt, d’una olor molt forta, de fulles imparipinnades i de flors irregulars d’un color vermell fosc, disposades en raïms terminals.
És una planta jardinera introduïda de la regió del Cap
herba esquellera
Flors de l’Herba esquellera
Saxifraga-Jan van der Straaten
Botànica
Planta herbàcia anual hemiparàsita, de la família de les escrofulariàcies, de 5 a 40 cm d’alçada, de fulles oposades, oblongues i dentades, de flors grogues aplegades en raïms espiciformes i de fruits en càpsula loculicida.
Es cria en prats, herbassars i pedregars de la muntanya mitjana
mahònia
Botànica
Jardineria
Arbust perennifoli, de la família de les berberidàcies, de 0,5 a 2 m d’alt, de fulles pinnaticompostes lluents, de flors grogues en raïms i de fruits en baia, arrodonits i d’un negre blavós.
Originari de l’Amèrica del Nord, és plantat com a ornamental
moreu
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les papilionàcies, de 20 a 40 cm, de fulles paripinnades, les superiors capreolades, de flors purpúries en petits raïms axil·lars i de fruits en llegum, negrosos a la maturitat.
Creix en boscs i herbassars de l’Europa meridional
xeringuilla
Botànica
Jardineria
Arbust caducifoli, de la família de les saxifragàcies, d’1 a 3 m d’alt, de fulles oposades, el·líptiques i acuminades, de flors blanques, grosses i molt oloroses, reunides en raïms terminals, i de fruits en càpsula.
Oriünda de les muntanyes caucasianes i centreeuropees, és comuna als jardins europeus
margalló
Margalló
© Fototeca.cat
Botànica
Arbre dioic, de la família de les palmes, sovint baix, de fulles grosses, en forma de ventall, palmatisectes, amb pecíols proveïts d’espines vulnerants, de flors en raïms densos i de fruits bacciformes monosperms, semblants als dàtils.
Habita màquies i matolls litorals, a les Illes Balears i des del Garraf cap al sud És l’única palmera autòctona d’Europa, amb una àrea de distribució mediterrània occidental Els cors són comestibles, i de les fulles hom fa escombres i objectes de cistelleria La producció del margalló és pròpia, als Països Catalans, de les costes calcàries del sud del Llobregat L’artesania del margalló, que té una important tradició, però que és actualment en regressió, es localitza a Mallorca capells, senalles i cistells de Capdepera, Artà i Son Cervera, a la Marina Alta Gata i Pedreguer i, el nucli més…
aladern
Aladern fructificat
© MC
Botànica
Arbre de la família de les ramnàcies, sovint en estat arbustiu, dioic, de fulles ovades, finament dentades, esparses i tot l’any verdes, de flors menudes agrupades en raïms i de fruits com pèsols, negres o vermells.
Comú al país de l’alzinar
tamaricàcies
Botànica
Família de parietals constituïda per plantes arbòries o arbustives de fulles petites, esquamiformes o aciculiformes, alternes, de flors actinomorfes, hermafrodites, tetràmeres o pentàmeres, hipògines i petites, solitàries o disposades en raïms espiciformes, i de fruits en càpsula loculicida.
Consta aproximadament de 120 espècies, la majoria halòfiles i pròpies dels països àrids del Vell Món El gènere més important és el tamariu
orobancàcies
Botànica
Família de personades integrada per plantes herbàcies paràsites d’arrels, sense clorofil·la, de fulles esquamoses alternes, de flors pentàmeres, de corol·la tubulosa i més o menys bilabiada, agrupades en espigues o raïms, i de fruits en càpsula loculicida.
Comprèn unes 200 espècies, la majoria pròpies de l’hemisferi nord Orobancàcies més destacades Orobanche sp orobanque , frare Orobanche crenata frare de faveres Orobanche latisquama frare del romaní Orobanche major espàrrec bord Orobanche ramosa pa de llop , margalida borda
trepó
Botànica
Gènere d’herbes, de la família de les escrofulariàcies, de fulles simples alternes, les basals en roseta, sovint densament tomentoses; de flors pentàmeres, generalment grogues, agrupades en raïms, espigues o panícules terminals, i de fruits en càpsula septicida.