tamaricàcies

f
pl
Botànica

Família de parietals constituïda per plantes arbòries o arbustives de fulles petites, esquamiformes o aciculiformes, alternes, de flors actinomorfes, hermafrodites, tetràmeres o pentàmeres, hipògines i petites, solitàries o disposades en raïms espiciformes, i de fruits en càpsula loculicida.

Consta aproximadament de 120 espècies, la majoria halòfiles i pròpies dels països àrids del Vell Món. El gènere més important és el tamariu.