Resultats de la cerca
Es mostren 5570 resultats
segura
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les compostes, de 30 a 70 cm d’alt, aromàtica, amb fulles pinnatisectes o pinnipartides, i amb capítols de disc groc i de lígules blanques, disposats en corimbe.
Oriünda de la península Balcànica, es troba naturalitzada a una gran part d’Europa És un bon tònic estomacal i un excellent emmenagog
fesolet

fesolets
© Fototeca.cat
raïm de guineu

Raïm de guineu
Аимаина хикари (cc-by-3.0)
Botànica
Planta herbàcia vivaç, de la família de les liliàcies, de 20 a 40 cm d’alçària, rizomatosa, amb tiges dretes, simples i terminades en un verticil de quatre fulles; amb una sola flor, apical, cruciforme i d’un color verd groguenc, i amb baies globuloses de color blau fosc.
Creix en boscs i matolls de sòl humit i humífer, als Pirineus
fórmula floral
Botànica
Conjunt d’inicials, xifres i signes que indiquen esquemàticament l’estructura bàsica d’una flor.
Les inicials emprades són K per calze , C per corolla , P per perigoni , A per androceu i G per gineceu El nombre de peces florals de cada verticil és indicat amb xifres, però si aquell és indefinit hom utilitza el signe ∞, i si és nul hom posa un 0 La concrescència de les peces d’un verticil és indicada mitjançant parèntesis, i la concrescència de verticils, mitjançant claudàtors L’ovari súper és significat amb una ratlleta horitzontal sota la xifra dels gineceu, i l’ovari ínfer, amb una ratlleta al damunt Un asterisc suposa simetria radial, i una fletxa, simetria dorsiventral Així, per…
forma biològica

1, faneròfits; 2-3, camèfits; 4, hemicriptòfits; 5-9, criptòfits
© Fototeca.cat
Ecologia
Botànica
Grup de plantes que tenen uns caràcters morfològics comuns, relacionats amb l’adaptació al medi, i que no tenen necessàriament afinitats sistemàtiques.
C Raunkiaer definí les formes biològiques atenent l’alçada de les gemmes hivernants, i demostrà que aquesta característica va relacionada amb el clima Les principals formes biològiques són els faneròfits , els camèfits , els hemicriptòfits, els criptòfits i els teròfits
foixarda
Botànica
Subarbust de la família de les globulariàcies, alt de 20 a 80 cm, de fulles lanceolades o espatulades i de capítols terminals de flors blaves.
Creix a les brolles calcícoles de la regió mediterrània
llampúdol bord
Botànica
Arbust de la família de les ramnàcies de fulles el·líptiques i dentades tot l’any verdes, de flors axil·lars grogues i de fruits bacciformes negres.
N'hi ha exclusivament a les Balears, sobretot en alzinars
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 90
- 91
- 92
- 93
- 94
- 95
- 96
- 97
- 98
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina