Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
eriòfor
Botànica
Gènere de plantes herbàcies perennes, rizomatoses i graminiformes, de la família de les ciperàcies, de flors hermafrodites amb nombrosos pèls acrescents, cotonosos en les llavors.
Viuen en torberes i terrenys humits àcids
agrelleta
Botànica
Planta herbàcia semblant a l’agrella, però més petita, de la família de les poligonàcies.
Viu en herbeis de sòls àcids, sovint sorrencs
cutina
Botànica
Substància cèria que hom troba a les làmines cel·lulòsiques externes de les parets epidèrmiques gruixudes a la part aèria de les plantes (amb excepció dels pètals).
La cutina es forma amb intervenció d’oxidases per polimerització d’àcids grassos
xucladors
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les escrofulariàcies, de 15 a 50 cm d’alçada, de fulles lanceolades o linears, de flors grogues, zigomorfes, aparellades, i de fruits capsulars.
Es fa sobretot en boscs caducifolis dels terrenys àcids, en una gran part de l’Europa humida i de l’Àsia occidental
bruguerola
Bruguerola en flor
© Fototeca.cat
Botànica
Petit arbust, de la família de les ericàcies, de fulles molt menudes i imbricades, disposades en quatre rengles, i flors de color de rosa que apareixen al final de l’estiu.
Sobretot atlàntica i boreal, viu sobre sòls silicis, àcids, a les brolles i als matollars, des de la terra baixa mediterrània fins a l’alta muntanya és especialment abundant a la landa atlàntica d’Europa
dicorínia
Botànica
Tecnologia
Gènere d’arbres, de la família de les papilionàcies, de fulles compostes imparipinnades i de flors blanques aplegades en raïms.
Donen una fusta de color rogenc violaci particularment resistent als àcids i que, per això, és utilitzada en construccions navals i en la fabricació de botes per a productes químics És pròpia de les Guaianes i del nord del Brasil
àrnica
Botànica
Herba perenne de 30-35 cm d’alçada, amb un petit rizoma del qual arrenquen una roseta de fulles rígides i aspres i una tija pilosa, acabada en un capítol groc, solitari, d’uns 7 cm de diàmetre.
Habita els prats subalpins de sòl àcid dels Pirineus i d’una gran part de l’Europa humida Amb les flors, riques en una substància complexa, l’arnicina, hom prepara la tintura d’àrnica El rizoma conté substàncies diferents i ha estat emprat també en medicina És una planta igualment conreada en sòls àcids de regions humides
benjuí
Botànica
Farmàcia
Cosmètica
Resina balsàmica obtinguda dels diversos estíraxs per incisió.
És una substància de color groguenc, insoluble en aigua i soluble en alcohol, constituïda per olis eteris, àcids benzoic i cinàmic i resines El benjuí procedent de Sumatra no fa una olor tan forta ni es fon tan fàcilment com el de Siam És emprat en perfumeria i en cosmètica, i en medicina com a expectorant i antisèptic
bàlsam del Perú
Botànica
Farmàcia
Bàlsam obtingut, per incisió, de l’arbre Myroxylon pereirae
, papilionàcia de l’Amèrica Central.
És un líquid espès, d’un vermell fosc, d’olor agradable semblant a la vainilla, de gust amarg, insoluble en aigua i soluble en alcohol no se solidifica En la seva composició predominen els olis essencials formats per èsters dels àcids benzoic i cinàmic És emprat en cosmètica per la seva aroma, i, a causa de l’acció balsàmica i estimulant que produeix, és aplicat en afeccions cutànies i de l’aparell respiratori
endoplast
Botànica
En les esquizofícies, corpuscle arrodonit o allargat ric en àcids nucleics.