Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
arqueòfit
Botànica
Vegetal exòtic naturalitzat d’ençà de temps antics, molt sovint des d’èpoques prehistòriques.
arribatge
Botànica
Conjunt d’algues i altres restes vegetals arrossegades per les ones i dipositades a la platja.
També fa referència a l’afluència massiva de peixos a les costes i els ports en determinades èpoques L’arribatge depèn de diversos factors ambientals, com la temperatura, els corrents marins, l’onatge i, en el cas dels peixos, també de la presència d’aliment
calendari de flora
Botànica
Taula de les èpoques de l’any en què floreixen, en una localitat determinada, un cert nombre d’espècies vegetals.
repòs
Biologia
Botànica
Alentiment o cessació del creixement de les plantes en èpoques desfavorables, a causa del fred o la manca d’aigua.
Les llavors romanen en repòs o letargia fins al moment de la germinació i les gemmes, fins que despunten a la primavera o en època favorable
relicta | relicta
Botànica
Dit de les plantes o de la vegetació que actualment tenen escassa representació, però que eren comunes en altres èpoques.
dicogàmia
Botànica
Maduració dels estams i dels pistils d’una mateixa flor en èpoques distintes, talment que fa impossible la fecundació directa (autogàmia).
asingàmia
Botànica
Incapacitat de dues espècies o de dos individus d’acomplir l’acte de la fecundació a causa de florir en èpoques distintes.
periodicitat
Biologia
Botànica
Successió regular en èpoques determinades de diversos fenòmens vitals, com per exemple l’obertura i el tancament de les flors, la caiguda i l’aparició de les fulles, etc.
A les plantes, és sovint determinada pel fotoperíode o per factors climàtics
anual
Botànica
Planta monocàrpica que acaba el cicle vital en el curs d’un sol període de vegetació, és a dir, menys d’un any ( teròfit
).
Les plantes anuals molt sovint es moren en el moment d’iniciar-se les èpoques desfavorables —estiu eixut, hivern fred—, que són resistides amb avantatge en estat de vida latent llavor, espora, etc Cada any han de germinar novament algunes poden passar diversos anys en repòs, sense germinar, i això fa que, si l’ambient permet una vida vegetal esponerosa, es trobin en situació d’inferioritat en esguard dels vegetals perennes, que tendeixen a ocupar tot l’espai disponible Són especialment abundants als deserts subtropicals aixeb i a les zones de clima mediterrani, amb estiu eixut…
bacil·lariofícies
Bacil·lariofícies: a l’esquerra Asteromphalus hectatis (x600), a la dreta Caloneis amphisbaena (x500)
© Fototeca.cat
Botànica
Classe d’algues del grup dels crisòfits, unicel·lulars (o reunides en colònies), de cèl·lules vegetatives uninucleades i desproveïdes de flagels, envoltades per una membrana pèctica impregnada de sílice, el frústul, dividida en dues meitats encaixades l’una en l’altra i ornamentades de manera diversa.
Posseeixen cromatòfors de color bru groguenc sigui en forma d’una o dues plaques, sigui de forma arrodonida i en gran nombre, els quals tenen clorofilles a i c i un elevat contingut en carotenoides, com la ficoxantina i la diatoxantina No presenten midó, i, a part una petita quantitat d’un glúcid, la crisolaminarina, llur principal substància de reserva es troba en forma de gotes de greix, sovint grosses i abundants, i de glòbuls de volutina Les cèllules de les bacillariofícies, anomenades sovint diatomees , són ben caracteritzades per l’estructura de llur frústul, dividit en dues teques…