Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
ínula
Botànica
Gènere de plantes herbàcies perennes, de la família de les compostes, de fulles simples, de capítols heterògams generalment de color groc i de fruits en aqueni.
ínula de muntanya
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les compostes, de 20 a 40 cm d’alçària, de fulles lanceolades pubescents i de capítols terminals grocs.
Es fa en prats i pedregars de muntanya
olivardó
Botànica
Planta anual, de la família de les compostes, alta de 20 a 60 cm, pubescent i glandulosa, d’olor forta, amb fulles linears i amb capítols grocs o una mica violacis.
Es fa en camps incultes i secs, a la regió mediterrània
coniza
Botànica
Planta herbàcia perenne, pubescent, de la família de les compostes, de 50 a 100 cm d’alçada, amb fulles oblongues o lanceolades, enteres, tomentoses pel revers, les superiors sèssils, i capítols grocs agrupats en corimbe.
Viu a la terra baixa i a la muntanya mitjana, en fondalades, obagues i altres llocs frescals
salsona
Botànica
Planta herbàcia perenne i sufruticosa, de la família de les compostes, de 50 a 90 cm d’alt, amb fulles carnoses, linears i sovint tridentades a l’àpex, i amb capítols grocs.
Es fa en maresmes i sòls salins humits
olivarda
Olivarda florida
© MC
Botànica
Planta herbàcia, de la família de les compostes, perenne, glandulosa i viscosa, olorosa, de tiges de 50 a 120 cm, frutescents a la base, de fulles lanceolades, més o menys dentades, i de capítols grocs tardorals.
És comuna en vores de camins, vinyes abandonades, etc, a la terra baixa mediterrània
herba de l’ala
Herba de l’ala
Karelj (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Planta herbàcia de la família de les compostes, perenne, robusta, de 100 a 150 cm d’alçària, de fulles el·líptiques dentades i de capítols grocs.
Es fa en prats humits i herbassars de muntanya Havia tingut molta estima com a planta medicinal
compostes
Panigroc
Luigi Rignanese CalPhotos (cc-by-nc)
Botànica
Família de sinandres integrada per unes catorze mil espècies d’aspecte molt divers: herbàcies anuals o perennes, arbustives, arbòries, enfiladisses.
Les flors, pentàmeres, poden ésser actinomorfes o zigomorfes sovint coexisteixen ambdues menes de flors en una mateixa inflorescència, hermafrodites o unisexuals, amb el calze substituït per pèls o per palletes que constitueixen després el villà del fruit Les flors gairebé sempre es reuneixen en capítols voltats d’un involucre d’hipsofilles estèrils El fruit és en aqueni És una família pràcticament cosmopolita i la més nombrosa de les plantes superiors Inclou moltes espècies conreades, les unes per a l’alimentació humana o per a l’explotació amb finalitats industrials, les altres en…