Resultats de la cerca
Es mostren 85 resultats
fulla
Diferents formes de fulles
© Fototeca.cat
Botànica
Òrgan laminar de creixement limitat que apareix lateralment a la tija o a les branques.
La fulla és un òrgan característic de l’esporòfit dels espermatòfits i dels pteridòfits Segons el lloc que ocupen i les modificacions que han experimentat hi ha cinc tipus de fulles cotilèdons, catafilles, nomofilles o fulles pròpiament dites, hipsofilles i antofilles Una fulla típica consta de tres parts el limbe , que és la part laminar de la fulla, el pecíol , que és el peduncle que sosté el limbe, i la beina , que és la base eixamplada del pecíol En alguns casos la fulla és sèssil i no té pecíol A vegades la fulla presenta, a la base, lígula o estípules La fulla té dues…
nectari
Botànica
Òrgan que secreta nèctar.
Els nectaris tenen formes variades i són situats típicament en la flor nectaris florals , bé que en alguns casos es troben en altres parts, com ara els pecíols, les estípules, etc nectaris extraflorals
cotilèdon
Cotilèdons: 1, en un embrió jove; 2, en un de madur; 3, en una plàntula; 4, en una planta jove
© fototeca.cat
Botànica
La primera fulla, o fulles, de l’embrió de les fanerògames.
En alguns casos funciona com a òrgan de digestió de les substàncies nutritives emmagatzemades en el teixit nutrici de la llavor, puix que esdevé fotosintetitzador un cop la planta ha germinat En altres casos, com en les lleguminoses, actua com a òrgan de reserva i és ple i atapeït de materials nutritius que ha absorbit abans de la maduració de la llavor El nombre de cotilèdons caracteritza alguns grups de plantes les monocotiledònies en tenen un, les dicotiledònies, dos, i les gimnospermes, un nombre variable
espata
Botànica
Òrgan bracteal que envolta l’espàdix.
Sovint és grossa i vistosa, blanca o discolor, i pot ésser constituïda per una o dues bràctees
microsporofil·le
Botànica
Esporofil·le amb microsporangis.
En els espermatòfits, l’òrgan anàleg i derivat és l’estam
òcrea
Botànica
Beina tubular situada a la base del pecíol i formada per dues estípules membranoses concrescents.
És un òrgan característic d’algunes famílies, com la de les poligonàcies
vil·là
Botànica
En certs fruits procedents d’un ovari ínfer, calze transformat en un conjunt de pèls simples o plomosos, de setes o d’esquames, o en una corona membranosa.
Constitueix un òrgan de disseminació anemocora Són típics els villans dels aquenis de moltes compostes