Resultats de la cerca
Es mostren 24 resultats
prasinòfits
Botànica
Grup taxonòmic de clorobionts format per algues verdes marines primitives que presenten un únic cloroplast i un únic mitocondri.
arqueoplastidiat | arqueoplastidiada
cefalotàcies
Botànica
Família de ranals que té com a únic representant el cefalot (Cephalotus follicularis).
carals
Botànica
Ordre únic de les carofícies, format tan sols per la família de les caràcies.
esfagnals
Botànica
Ordre de la classe de les molses, els membres del qual presenten fulletes formades per dos tipus de cèl·lules, unes de verdes, petites i de paret gruixuda, i unes altres de grosses, incolores, mortes i amb porus en llur paret cel·lular, encarregades d’emmagatzemar aigua.
Es caracteritzen també pel protonema laminar i perquè l’entoteci dóna lloc a la columella L’únic gènere és l' esfagne Sphagnum
coriariàcies
Botànica
Família de les terebintals integrada per una desena d’espècies de plantes arbustives o herbàcies de fulles simples enteres, oposades o verticil·lades, i flors actinomorfes, unisexuals o hermafrodites, pentàmeres, solitàries o disposades en raïms.
El fruit és esquizocàrpic Comprèn només el gènere Coriaria, de distribució molt particular, perquè creix a la regió mediterrània i a diferents regions de l’hemisferi austral Als Països Catalans l’únic representant és el roldor Coriaria myrtifolia
microfil·le
Botànica
Dit de la fulla originada, en la filogènia, per un conjunt de telomes molt simple, generalment per un únic teloma bifurcat.
estil
Botànica
Prolongament filiforme de l’ovari que sosté l’estigma.
En el cas d’un pistil pluricarpllar, l’estil pot ésser únic o hi poden haver tants estils com carpels, lliures o més o menys concrescents L’estil és travessat pels tubs pollínics, un cop germinat el pollen caigut a l’estigma
cneoràcies
Botànica
Família de terebintals integrada per un sol gènere que aplega molt poques espècies d’arbusts, propis de la regió occidental mediterrània i de les illes Canàries.
Presenten fulles alternes, estretes i coriàcies i flors actinomorfes amb tots els verticils trímers o tetràmers i amb disc ben desenvolupat el fruit és drupaci amb mericarps que se separen en arribar a la maduresa Llur únic representant als Països Catalans és l' olivella Cneorum tricoccum
litxi
Branques de litxi
James Steakley (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Agronomia
Arbre de proporcions mitjanes (10-12 m), de la família de les sapindàcies, de fulles arrodonides, lluents i coriàcies, i fruits en raïm, esfèrics (2-2,5 cm) i vermellosos.
La polpa dels quals, blanca i molt saborosa, alliberada del pericapi corretjós i del seu únic gran pinyol, és consumida, fresca o en conserva, com a fruita de taula sobretot a l’Orient, des d’on s’ha estès arreu del món Originari de la Indoxina, és conreat a l’est asiàtic, a Califòrnia i a Florida