Resultats de la cerca

Creixen saprofítics en sòls rics en matèria orgànica

La vegetació ruderal i viària, la que voreja les jaces del bestiar, etc, sol tenir caràcter nitròfil

És una planta de mitja ombra que vol sòls lleugers, frescs i rics en matèria orgànica Es reprodueix per esqueix i per llavor

Caracteritzades pel fet de tenir les fulles sinuades o pinnatipartides amb els marges espinosos, flors tubulars, hermafrodites o femenines, reunides en capítols solitaris o en corimbe, i aquenis amb un plomall caduc de pèls plomosos soldats per la base Solen viure sobre sòls rics en nitrogen

Originari de la Xina, el Japó i Taiwan, ara és àmpliament conreat en terrenys rics i humits, a l’Àfrica, a la costa mediterrània, a Florida, etc Totes les parts del vegetal tenen abundants cèllules secretores, un producte de les quals és la càmfora, que s’acumula principalment a les fulles i a les branques joves, d’on hom l’extreu per destillació Pel seu bell aspecte, és també un arbre molt conreat en jardineria

Comprèn encara no una dotzena de gèneres d’organismes poc coneguts, marins, dulciaqüícoles o limícoles, amb cèllules biflagellades, de membrana fina i plàstica, forma ovoide i comprimida i plasts nombrosos i discoidals, de color verd però especialment rics en xantofilles És freqüent que, sota la superfície, presentin tricocists, anomenats també ejectosomes Com a reserva acumulen gotetes de lípids Es reprodueixen per escissió longitudinal És un grup molt difícil de situar, que hom ha relacionat sovint amb les criptofícies Actualment, sembla més plausible que hagi derivat de les…

Comprèn organismes molt petits de 5 a 40 μm amb dos cromatòfors de color groguenc fosc, dos flagels iguals i una membrana fina, coberta d’una capa gelatinosa dins la qual es formen peces calcificades discoidals, els coccòlits Viuen principalment al mar, sobretot en aigües temperades o calentes, en les quals arriben a constituir la part principal de nanoplàncton i poden atènyer densitats de 10000 a alguns milions de cèllules per litre tenen interès com a organismes fotosintetitzadors i com a formadors de sediments rics en coccòlits fòssils Hom pot citar com a gèneres típics…

Comprèn els pirròfits i els crisòfits, bé que alguns ficòlegs també hi inclouen els feòfits

Hom la coneix solament en forma conreada hom la conrea per a l’obtenció de sucre, del qual és la font principal, i és probablement originària de l’Índia, on era conreada fa més de 3 000 anys D’allà s’estengué a Egipte ~641 i a la península Ibèrica ~755, i després a les zones tropicals i subtropicals de tot el món Antigament havia estat conreada a les comarques litorals dels Països Catalans encara n'hi ha camps a la part més càlida d’Andalusia Necessita climes…

Les fulles són grans, de 10 a 25 cm, lanceolades, fortament dentades, glabres, lluents, coriàcies, i cauen en arribar el fred Les flors masculines són disposades en aments, i les femenines, en nombre d’1 a 3, són situades al mig d’un involucre de bràctees soldades Els fruits, les castanyes , són reunides, en grups màxims de tres, dins un pelló coriaci i espinós Viu als terrenys flonjos, profunds, rics en matèria orgànica i no massa argilosos Hom el fa multiplicar per llavor i, si el vol per a la producció de castanyes, li practica l’empelt de pua o el d’escut El castanyer és…