Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
ulls d’àngel
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les ranunculàcies, de 15 a 40 cm d’alt, de fulles alternes dividides en lacínies, de flors d’un vermell escarlata, i de fruits en poliaqueni.
Es fa a les messes, i és pròpia de l’Europa meridional
Àngel Sallent i Gotés
Botànica
Lingüística i sociolingüística
Filòleg i botànic.
Doctor en farmàcia, exercí a Terrassa, on també fou professor de francès i anglès a l’Escola Industrial Fou membre corresponent de l’Academia Española Collaborador de Joan Cadevall en la part lexicogràfica de la Flora de Catalunya 1913-23 Autor de la Flora del Pla de Bages 1905 i d’altres treballs publicats al Butlletí de Dialectologia Catalana Noms dels bolets catalans 1916, Els noms dels ocells de Catalunya 1922 i Els noms de les plantes 1929
carbassera de cabell d’àngel
Carbassera de cabell d’àngel
F. et I. Salliet (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Espècie de carbassera, de la família de les cucurbitàcies, amb el fruit d’escorça de color verd clar amb taques blanques, gruixuda i resistent, i polpa blanca i fibrosa, gairebé inodora, que hom conrea per fer la confitura de cabell d’àngel.
begònia
Begònia ( Begònia elatior )
© Fototeca.cat
Botànica
Jardineria
Gènere de plantes herbàcies perennes, de la família de les begoniàcies, carnoses, de fulles alternes, més o menys irregulars i flors unisexuades sense corol·la, proveïdes de quatre sèpals petaloides, de color vistós.
Comprèn unes 800 espècies, gairebé totes tropicals, sud-americanes, de les quals hom ha obtingut un nombre enorme de varietats i d’híbrids flors grosses, o dobles, o molt nombroses conreats en jardins i hivernacles i com a plantes d’interior Tradicionalment, tenint en compte l’estructura de les arrels, hom les classificava en quatre grups bulboses, rizomatoses, tuberoses i fibroses, sistemàtica que resulta inadequada a causa de les nombroses excepcions Avui, les begònies es classifiquen en vuit grups d’ales d’àngel, de cistell, hirsutes, d’arrels fibroses, rex, rizomatoses, semperflorens o…
cucurbitàcies
Botànica
Família de cucurbitals integrada per uns 90 gèneres que apleguen unes 700 espècies de plantes herbàcies anuals, volubles, amb circells d’origen caulinar i pèls hirsuts, pròpies de països càlids i temperats amb algunes espècies en zones semidesèrtiques.
Presenten fulles alternes, palmatinèrvies i sovint palmatilobades, sense estípules flors actinomorfes, pentàmeres, generalment unisexuals, d’ovari ínfer unilocular amb molts primordis seminals i fruits en baia o en pepònide Força cucurbitàcies tenen gran importància en agricultura, sobretot les dels gèneres Cucumis i Cucurbita Cucurbitàcies més destacades Bryonia dioica carbassina , briònia, tuca Cucumis citrullus var jace sindriera , meló d’aigua, meló d’Alger, meló de moró, síndria Cucumis citrullus var pasteca carbassera de cabell d’àngel Cucumis colocynthis coloquinta , carbasseta,…
carbassera
Carbassera (Cucurbita pepo)
I'm alive (CC BY-NC)
Botànica
Gènere de plantes anuals herbàcies, de la família de les cucurbitàcies, dioiques, de tija prostrada, gruixuda, hirsuta i escabrosa, amb fulles palmatinèrvies, més o menys lobulades, circells ramificats, flors campanulades, grosses i grogues, i fruits en pepònide, de paret resistent, gruixuda, que maduren sobre el sòl.
Són plantes molt probablement originàries d’Amèrica tropical i actualment totes conreades per llurs fruits, les carbasses, emprades com a aliment humà o de bestiar, i també com a plantes ornamentals Comprèn unes 25 espècies, les més conegudes de les quals són C pepo, amb moltes varietats de conreu, entre les quals les emprades en pastisseria i en confiteria, les emprades com a farratge, els carbassons, i altres varietats de carbasses petites, emprades com a ornamentals algunes espècies de tronc pilós però menys rugós, com C maxima, la carbassera de rabequet, de fulles de contorn circular C…
ranunculàcies
Botànica
Família de ranals constituïda per plantes generalment herbàcies i perennes, de fulles alternes, sense estípules, sovint dividides, de flors acolorides, hermafrodites, generalment actinomorfes, poliandres i de gineceu súper apocàrpic, i de fruits en fol·licle, en núcula o en baia.
Consta d’unes 1500 espècies, pròpies quasi exclusivament de l’hemisferi nord Ranunculàcies més destacades Aconitum sp acònit Aconitum anthora herba tora , tora Aconitum lycoctonum escanyallops , matallops Aconitum napellus matallops , acònit, escanyallops, herba tora, tora Actaea spicata herba de Sant Cristòfol Adonis aestivalis ull de perdiu Adonis annua ull d’àngel Anemone alpina anemone alpina, viola blanca Anemone coronaria anemone coronària, castanyola Anemone hepatica herba fetgera , fetgera, viola de galàpet, viola de llop, viola de pastor Anemone japonica …
Joan Cadevall i Diars
Botànica
Geografia
Botànic i geògraf.
Llicenciat en ciències exactes i naturals a Barcelona 1869, es doctorà en ciències naturals 1871 i es dedicà tota la vida a l’ensenyament a Terrassa, on fou professor i director del Collegi Terrassenc fins el 1901, director de l’escola municipal d’arts i oficis 1901-04 i professor de l’Escola Superior d’Indústries 1904-18 Deixeble d’Antoni-Cebrià Costa i Cuixart, s’interessà seriosament per la botànica des del 1870 herboritzà per tot el Vallès, i posteriorment per altres comarques, especialment el Bages i el Berguedà El 1897 publicà Flora del Vallés , precedida per un estudi geogràfic, resum…