Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
Aimé-Jacques-Alexandre Bonpland
Botànica
Botànic i viatger francès, company de viatge de Friedrich Heinrich Alexander von Humboldt, en col·laboració amb el qual escriví Plantae aequinocciales
(1805-09), on són descrits un gran nombre d’espècies i de gèneres nous.
Posteriorment fou superintendent del jardí de la Malmaison, i a la caiguda de Napoleó emigrà a l’Amèrica del Sud
quebratxo blanc
Botànica
Farmàcia
Arbre de la família de les apocinàcies, amb fulles simples, alternes i coriàcies, amb flors petites de corol·la lobulada, arranjades en panícules, i amb fruits bifol·liculars.
És propi de l’Argentina septentrional La seva fusta és blanca, dura, pesant i dúctil La seva escorça és oficinal, amb propietats febrífugues i astringents
bellaombra
bellaombra
© Fototeca.cat
Botànica
Gran arbre, de la família de les fitolacàcies, de 6 a 15 m d’alçada, de rabassa sovint molt gruixuda, tronc corpulent i capçada densa, de fulles ovatolanceolades, caduques al començament de l’hivern, i flors dioiques, agrupades en llargs raïms.
És propi de l’Amèrica del Sud molt popular a l’Argentina, on rep el nom d' ombú , i és extensament plantat en parcs i passeigs, fins i tot a la regió mediterrània
corísia
Botànica
Jardineria
Arbre caducifoli, de la família de les bombacàcies, ornamental, espinós, amb el tronc eixamplat a la base, fulles lanceolades i serrades, i flors rosades que apareixen abans que les fulles.
Originària del Brasil i el N de l’Argentina, als Països Catalans es fa als jardins de les zones litorals més càlides Els pèls sedosos que recobreixen les seves llavors s’utilitzen per a farcir coixins
rami
Botànica
Planta herbàcia perenne o arbustiva, de la família de les urticàcies, d’1 a 1,8 m d’alçada, de fulles amplament ovades, dentades, tomentoses i blanques pel dessota, i d’inflorescències petites i verdoses.
El seu conreu és estès en climes càlids i temperats, principalment a l’Extrem Orient Xina, Corea, Japó, a Amèrica Brasil, Cuba, Argentina, Hondures i a Àfrica, amb l’única finalitat d’obtenir-ne la fibra tèxtil homònima
plomall
Plomall
Arthur Chapman (cc-by-nc-sa)
Botànica
Planta herbàcia dioica, de la família de les poàcies o gramínies, que creix en feixos compactes de 2 a 3 m d’alçada, de fulles linears, glauques i més o menys arquejades, amb els marges escabres i tallants, i flors en panícules de 50 a 150 cm.
Originària del sud del Brasil, l’Argentina i Xile, és cultivada en jardineria pel seu port i per les seves inflorescències, que, un cop seques, serveixen per a fer rams També es coneix amb el nom d’herba de la pampa
araucària
araucària (Araucaria araucana)
© Fototeca.cat
Botànica
Jardineria
Gènere de grans arbres resinosos, de la família de les araucariàcies, de branques verticil·lades, verdes tot l’any, originaris d’Amèrica del Sud i d’Oceania.
Hom n'obté fusta de bona qualitat A araucana viu a Xile, i A angustifolia forma grans boscs al sud del Brasil i a l’Argentina A excelsa , originària de les illes Norfolk, és conreada al litoral mediterrani com a ornamental A imbricata , també força conreada, és resistent al fred, i produeix llavors comestibles
cacauet
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les papilionàcies, de fulles pinnades amb 4 folíols, piloses, tija de 30 a 60 cm d’alçària i flors grogues que parteixen de les axil·les de les fulles inferiors.
Després de la pollinització el peduncle floral s’allarga cap al sòl, i hi va enfonsant el fruit, una beina de 2 a 4 cm, anomenat, com la planta mateixa, cacauet , que acaba de madurar sota terra, adquirint una forma allargada i una closca dura, groguenca, amb constriccions que corresponen als espais entre les llavors El cacauet exigeix un clima temperat, càlid i sec, sòls poc compactes, on els fruits puguin enfonsar-se bé, fèrtils i profunds, preferentment arenosos, rics en calci, fòsfor i potassi És planta exhauridora i exigent, que demana de seguir en rotació un conreu que hagi…
verdolaga de jardí
Botànica
Planta anual, de la família de les portulacàcies, originària del Brasil, l’Uruguai i l’Argentina.
Pot tenir unes tiges prostrades o ascendents de fins a 30 cm, fulles cilíndriques de fins a 2 cm de llarg, carnoses, i flors grans simples o dobles, de 2,5 cm de diàmetre, i de colors brillants molt variats vermell, groc, blanc, rosa i tonalitats intermèdies Aquestes flors només s’obren quan fa sol Els fruits són càpsules que contenen moltíssimes llavors de color negre brillant La verdolaga de jardí es cultiva per l’abundant i vistosa floració a l’estiu i començament de tardor com a planta de temporada, en grups o parterres, a ple sol es reprodueix fàcilment de llavor i necessita una terra…
soia
Planta de soia
Hiro zip post (cc-by-sa-3.0)
Alimentació
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les papilionàcies, de 40 a 100 cm d’alçària, de fulles trifoliolades, de flors violades i de fruits en llegum.
És originària de l’Àsia oriental, on és conreada des de l’antigor Actualment el seu conreu s’estén per diverses regions subtropicals i temperades És sembrada en rengleres no tolera els freds i li calen adobs fosfòrics i potàssics La planta és farratgera, i les llavors són emprades en la fabricació de pinsos, de productes dietètics i sobretot d’oli La composició del gra de soia sec és, per cada 100 g, la següent aigua, 8 proteïnes, 35-45 lípids, 18-20 glúcids, 31-35 fibra 4,4 minerals, 4,7, i 335 calories Conté lecitines, una saponina tòxica que li dóna un gust amarg i es destrueix per la…