Resultats de la cerca
Es mostren 192 resultats
all
Dos alls i una cabeça d’alls
Botànica
Agronomia
Cada una de les unitats o grans que formen el bulb o cabeça de l’all.
crisomonadals
Botànica
Ordre de crisofícies unicel·lulars amb un flagel o dos (més rarament tres o quatre) generalment desiguals i en part barbulats.
N'és característica la formació de cists endògens, silicificats, generalment en forma d’ampolla i sovint amb un obturador al coll Comprenen espècies amb plastidis generalment parietals, de color daurat algues petites amb un flagel Chromulina o amb dos i la cèllula nua Ochromones , o amb una paret pèctica en forma de didal Kephynion , o bé reunides en colònies esfèriques Synura o ramificades Dynobryon Viuen principalment en el plàncton d’hivern en aigües continentals pures
dipètal | dipètala
bipètal | bipètala
dicotiledoni | dicotiledònia
criptomònada
Botànica
Alga de la classe de les criptofícies, amb dos flagels i dos cromatòfors disposats dorsiventralment.
Abunda al plàncton d’aigües dolces eutròfiques
didínam | didínama
Botànica
Dit de l’androceu amb quatre estams, dos dels quals són llargs, i dos, curts.
Aquest tipus d’androceu és típic de les labiades
dàtil
Dàtils
© Jordi Farres - Fotolia.com
Botànica
Fruit en baia de la palmera datilera (Phoenix dactylifera), de forma el·lipsoidal prolongada, d’uns quatre centímetres de llargària per dos d’amplada.
L’epicarpi és de color groc, i el mesocarpi, blanquinós i comestible, tant fresc com confitat és ric en sucre, fibra, calci i fòsfor L’endocarpi és dur, cilíndric, i té un solc longitudinal N'hi ha nombroses varietats, agrupades en dos tipus bàsics els dàtils grossos, blancs i sucrosos, i els petits, secs i amb poc sucre Per dessecació i mòlta hom n'obté farina Són la base de l’alimentació en els estats productors, com l’Aràbia Saudita, Egipte, Líbia, l’Iran i l’Iraq A causa de les temperatures poc tropicals, la producció de dàtils als Països Catalans ocupa una àrea més…