Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
Adeodat F. Marcet i Poal
Botànica
Botànic.
Germà d’Antoni M Marcet i Poal, ingressà, com ell, en l’orde benedictí, i residí a Montserrat Obtingué el títol de perit agrònom, i es dedicà a la botànica Estudià la flora montserratina, i publicà un gran nombre d’articles al “Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural” i la “Revista Montserratina” Collaborà a l' Enciclopedia Espasa , i publicà algunes obres pietoses Fou membre corresponent 1946 de la Secció de Ciències de l’Institut d’Estudis Catalans
sudorn
Botànica
Herba robusta, de la família de les gramínies, de fulles rígides i panícula pèndula de color grogós o torrat, pròpia dels prats muntanyencs.
ussona
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les gramínies, de fulles en tofa punxant, verdes a l’estiu i grogues a la tardor i a l’hivern, agrupades com en una escombra, pròpies dels prats calcícoles de l’alta muntanya ibèrica (Pirineus, Sistema Ibèric, etc) i magribina.
cirereta de pastor
Cireretes de pastor
Roberta F. (cc-by-sa-3.0)
carbassera de cabell d’àngel
Carbassera de cabell d’àngel
F. et I. Salliet (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Espècie de carbassera, de la família de les cucurbitàcies, amb el fruit d’escorça de color verd clar amb taques blanques, gruixuda i resistent, i polpa blanca i fibrosa, gairebé inodora, que hom conrea per fer la confitura de cabell d’àngel.
freixe
Detall d’una branca amb fruit del freixe de fulla gran (Fraxinus excelsior), fotografiat a la Vall d'Aran.
Botànica
Tecnologia
Gènere d’arbres caducifolis, de la família de les oleàcies, que comprèn unes 65 espècies de les regions temperades de l’hemisferi nord.
Tenen fulles oposades imparipinnades, de folíols ovals o lanceolats, aguts i de vora dentada, flors petites disposades en panícules i fruits en sàmara D’algunes espècies hom aprofita la fusta freixe , que és dura i elàstica, semblant a la de roure, però de color més clar, i que és molt apreciada en ebenisteria i per a fer peces de precisió Les espècies presents als Països Catalans són el freixe de flor Fornus , propi, sobretot, de les terres submediterrànies orientals, però que reapareix a les muntanyes valencianes, el freixe de fulla gran F excelsior , comú a l’Europa central…
festuca
Botànica
Gènere d’herbes perennes, de la família de les gramínies, de fulles linears ligulades i de panícula ramificada.
Són plantes essencialment pratícoles, sobretot de muntanya, com la festuca supina F supina o el gispet
cumquat
Botànica
Agronomia
Arbust sempervirent, de la família de les rutàcies, de flors aromàtiques i fruits petits (2,5-3,2 cm de diàmetre), agrupats en ramells, de color groc daurat, semblants a una taronja petita; tenen la polpa àcida i les llavors menudes, i són consumits frescs, com a fruita de taula, o en conserva.
És cultivat a l’Orient asiàtic i a Califòrnia, on se'n fa també una varietat de fruits ovals F margarita
ficus
Ficus penjant ( Ficus pumila )
© Fototeca.cat
Botànica
Gènere de plantes llenyoses, de la família de les moràcies, de fulles simples i fruits en siconi que comprèn unes 2.000 espècies, pròpies de països tropicals i subtropicals.
Una espècie, destacada del gènere és la figuera El ficus de cautxú o, simplement, ficus F elastica és cautxífer i, a causa de la bellesa de les fulles, oblongues, gruixudes i d’un verd fosc brillant, és plantat com a ornamental
Oriol de Bolòs i Capdevila
Oriol de Bolòs i Capdevila
© Fototeca.cat
Botànica
Botànic.
Fill del farmacèutic i botànic Antoni de Bolòs i Vayreda i germà de la geògrafa Maria del Tura de Bolòs i Capdevila Catedràtic de botànica a la facultat de ciències de la Universitat de Barcelona 1953 membre de la Institució Catalana d’Història Natural 1945, de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona 1963, de la Secció de Ciències de l’Institut d’Estudis Catalans 1964, del comitè permanent de la Station Internationale de Géobotanique Méditerranéenne et Alpine SIGMA de Montpeller 1964 i de la Societat Catalana de Biologia 1965 consultor regional per a la península Ibèrica i les Illes…