Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
poma
Pomes
© C.I.C - Moià
Botànica
Agronomia
Fruit carnós i complex de la pomera, del tipus pom, de forma esferoidal o més o menys rodonenca, d’un diàmetre comprès generalment entre 3 i 10 cm, de color generalment verd, groc o vermell, de pell prima, comestible i de sabor acídul o més o menys àcid i dolcenc o més o menys dolç, del qual hom obté la sidra i altres begudes.
Les pomes reben diversos noms segons llurs dimensions, color, sabor, forma, etc, i, encara, segons les contrades Hom se la menja amb pell o pelada, cuita o amb xarop o compota És emprada per elaborar melmelades Es conserva molt bé Té propietats laxants, per bé que el seu mesocarpi ratllat i oxidat és emprat com a antidiarreic casolà Acada 100 g hi ha 84 g d’aigua, de 9 a 15 g de glúcids, i a més conté proteïnes, aminoàcids, lípids, minerals, vitamines, àcids orgànics, pectina, polifenols i èsters La producció de pomes, tradicional a les regions plujoses i als petits regadius dels Països…
herba poma
Odontites viscosus subsp. australis
José Luís Vitorino (CC BY-NC 4.0)
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les escrofulariàcies, de 20 a 60 cm d’alçària, pubescent i viscosa, de fulles linears, de flors d’un groc pàl·lid, disposades en raïms, i de fruits capsulars.
Es fa en boscs clars i en paratges secs i pedregosos
cor
Cor d’una poma
© Fototeca.com-Corel
Botànica
En un fruit pomaci, la part interior, de consistència coriàcia, que correspon a l’endocarpi.
pomaci | pomàcia
pom
Pom (pera)
© Fototeca.cat-Corel
Botànica
Fruit complex en la formació del qual intervenen els carpels i el receptacle.
És de mesocarpi carnós i d’endocarpi coriaci o cartilaginós, i prové d’un ovari ínfer, sincàrpic i pentacarpellar En són exemples la pera, la poma i el codony
geraniàcies
Pelargonium zonale
© Monique Pouzet - Fotolia.com
Botànica
Família de gruïnals formada per plantes herbàcies o sufruticoses de fulles simples més o menys lobulades o compostes de flors pentàmeres i de fruits esquizocàrpics.
Comprèn unes 650 espècies, pròpies de països temperats Geraniàcies destacades Nom científic Nom vulgar Erodium sp agulles , rellotges Erodium botrys agullots Erodium ciconium bec de cigonya Erodium cicutarium curripeus , forquilles Erodium mascradenum cargola Erodium moschatum almescat , herba del mesc Erodium rupestre cargola de Montserrat Geranium sp gerani , agulles, candeler Geranium molle, G rotundifolium suassana , forquilletes Geranium robertianum herba de sant Robert , gerani pudent Mansonia altissima beté Mansonia nymphaeifolia mansònia , beté Pelargonium sp gerani, gerani de jardí,…
escrofulariàcies
Botànica
Família de l’ordre de les personades constituïda per plantes quasi sempre herbàcies, amb flors hermafrodites, zigomorfes, de corol·la gamopètala, normalment quinquelobulada o bilabiada, i ovari súper bilocular, i amb fruits generalment capsulars, amb moltes llavors.
Consta de més de 2500 espècies esteses per tot el món Escrofulariàcies més destacades Antirrhinum asarina asarina Antirrhinum majus conillets , boca de conill, boca de dragó, cans, gossos, vedells Antirrhinum molle gatolins Calceolaria sp calceolària Celsia balearica trepó mascle Digitalis sp digital Digitalis lutea digital groga Digitalis obscura manxiuleta Digitalis ourourea digital purpúria, didalera Digitalis purpurea, ssp dubia didals Euphrasia sp eufràsia Gratiola officinalis gracíola Linaria sp linària Linaria cymbalaria picardia Linaria mino matacabrit Linaria triphylla coloma…
perera
Pera
© C.I.C -Moià
Botànica
Agronomia
Arbre caducifoli, de la família de les rosàcies, de fins a 15 m d’alt, de fulles ovades, de flors blanques, disposades en petits corimbes, i de fruits comestibles (les peres).
Hom dóna el nom de perera borda a les formes silvestres i subspontànies, que es fan als boscs de la muntanya mitjana És conreat a totes les zones temperades del món, i comprèn nombroses culti-vars Prefereix sòls pregons, ben drenats i fèrtils, i és atacat per diverses malures criptogàmiques La pera, amb la poma i el préssec, constitueix, després dels cítrics, el grup de fruita fresca més important en els aspectes paisatgístic i econòmic dels Països Catalans, per davant de la fruita seca més notable com ara l’ametlla i l’avellana Als Països Catalans, hom inicià en el decenni 1920-30 prop de la…
lloca
Botànica
Agronomia
Dit de la pera, la poma, etc, massa madura i que ha pres un color fosc, com si es podrís.
malvapoma
Botànica
Jardineria
Planta herbàcia perenne, de la família de les geraniàcies, de 20 a 40 cm d’alçada, de fulles arrodonides, cordiformes, vellutades i amb olor de poma i de flors blanques o de color rosa reunides en umbel·les.
Aborigen de l’Àfrica del Sud, és plantada en jardins