Resultats de la cerca
Es mostren 119 resultats
Bartomeu Xatart i Boix
Botànica
Farmacèutic i botànic.
Estudià a Montpeller, i a partir del 1813 exercí la professió al seu poble nadiu Fou un expert coneixedor de la flora pirinenca Meissner li dedicà un gènere d’umbellíferes, Xatardia , al qual pertany la xatàrdia Establí un jardí botànic particular al mas de Tellet El seu herbari es conserva a la facultat de medicina de la Universitat de Montpeller, que també adquirí la farmàcia pel seu valor historicocientífic
ametller
Flors d’ametller
© Lluís Prats
Botànica
Agronomia
Petit arbre d’origen oriental, de la família de les rosàcies, molt cultivat a la regió mediterrània, de fulles lanceolades i dentades, i de flors blanques o feblement rosades que apareixen en gran abundor, abans que les fulles, en ple hivern.
El fruit és l’ ametlló , i la llavor s’anomena ametlla L’ ametller d’ametlles dolces P amygdalus varietat dulcis fa ametlles comesti bles al contrari, l’ ametller amarg o agre P amygdalus varietat amara fa ametlles amargues, no comestibles, emprades, però, en farmàcia L’ametller és propi de terres de secà, rústec, de creixement ràpid i cicle llarg, car viu de 75 a 80 anys, poc exigent en la qualitat dels sòls els calcaris argilosos són, però, els més aptes, que agraeix un bon adobament, sobretot de potassi És arbre de terra baixa, de llocs airejats, protegit dels vents freds Es…
àloe
Aloe barberae , al Jardí Botànic de Barcelona
© Lluís Prats
Botànica
Jardineria
Gènere de plantes africanes, de la família de les liliàcies, perennes, herbàcies, a vegades força altes i fins arborescents, acaules i amb fulles suculentes i afuades disposades en roseta basal; les flors, blanques, grogues o vermelles, són tubuloses i s’agrupen en vistoses inflorescències damunt una llarga tija florífera.
De les fulles d’algunes espècies Asuccotrina, Aferox, Aperryi , etc hom obté el àloe Moltes altres espècies són emprades com a ornamentals per la seva bona presència, fàcil conreu en tests poques exigències d’aigua i d’adobs i senzilla propagació per rebrots i esqueixos
prímula
prímula de muntanya
© Fototeca.cat
Botànica
Gènere de plantes herbàcies perennes, de la família de les primulàcies, de fulles totes basals, ovals o lanceolades, de flors pentàmeres, generalment grogues, agrupades en umbel·la, i de fruits en càpsula valvar.
Consta de més de 200 espècies, la majoria pròpies de la regió holàrtica La prímula de muntanya Pelatior , de flors d’un groc pàllid, es fa, escassament, en boscs i prats de muntanya mitjana La prímula vera Pveris , de flors d’un groc viu, és comuna en fagedes, rouredes, prats, vorades i clarianes de bosc, etc, de la muntanya mitjana La prímula viscosa o violer de Sant Josep Pviscosa , de fulles amb pèls glandulars viscosos i de flors purpúries, creix en fissures de roques silícies, als Pirineus
dàctil
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les gramínies, d’arrel fibrosa, d’una alçària de 40 a 150 cm, que fa panícules unilaterals.
Creix sobretot en els prats
lli de prat
Lli de prat
Luigi Rignanese (cc-by-nc)
Botànica
Planta herbàcia biennal o perenne, de la família de les linàcies, de 6 a 60 cm d’alçada, de fulles linears, de flors blaves i de fruits en càpsula.
Es fa en prats i pedregars
barbeta
Botànica
Planta biennal, de la família de les compostes, de fulles oblongues, linears, amb grans capítols de flors grogues, totes ligulades, i fruits en aqueni amb bec acabat en plomall.
Viu en prats i llocs herbosos
molínia
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les gramínies, de 30 a 100 cm d’alçària, de fulles allargades i d’espícules disposades en panícula llarga.
Creix en prats i jonqueres, de muntanya
dríada
Botànica
Petit arbust procumbent, de la família de les rosàcies, ramificat, de fulles simples i oblongues o ovades, tomentoses pel dessota, i de flors blanques.
Creix en roquissars i prats de muntanya