Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
rabassa
Botànica
Part de la soca d’un arbre o arbust coberta per la terra, de la qual arrenquen les arrels.
càudex
Botànica
Rabassa llenyosa, persistent i generalment subterrània d’una planta perenne.
ranuncle
Ranuncle (Ranunculus ficaria)
© Fototeca.cat
Botànica
Gènere de plantes herbàcies perennes o anuals, terrestres o aquàtiques, de la família de les ranunculàcies, de fulles dividides o enteres, de flors grogues, blanques o rosades, ordinàriament solitàries, i de fruits en plurinúcula.
El ranuncle asiàtic o francesilla Rasiaticus , perenne, pubescent, de 15 a 30 cm d’alçària, de fulles ternades i dentades, de flors grosses, diversament colorades, i d’aquenis ovats i amb un bec gruixut, és oriünd de Creta i l’Àsia Menor, i és plantat en jardins El ranuncle bulbós Rbulbosus , perenne, de 20 a 60 cm d’alt, de rabassa bulbosa i arrels fibroses, de fulles trisectes, amb els segments irregularment incisos i dentats, de flors grogues i de núcules amb un bec curt i corbat, creix en prats, talussos, camps, etc, a quasi tot Europa El ranuncle d’aigua dit també llac,…
arbre
Parts principals d’un arbre
© Fototeca.cat
Botànica
Planta perenne de tronc elevat i llenyós que ordinàriament presenta branques a partir de certa altura.
Descripció Vegetal llenyós d’uns 5 m d’alçària mínima la màxima ateny poc més de 100 m en les sequoies de Califòrnia i en alguns eucaliptus d’Austràlia, presenta un eix simple, anomenat tronc , el qual lleva, en l’anomenada enforcadura a una certa distància del sòl, unes primeres branques gruixudes dites besses o cimals , de les quals surten ramificacions de segon ordre, menys engruixides, i així successivament fins a arribar als branquillons més prims, els tanys Les besses o els cimals, les ramificacions i el conjunt de fulles o fullatge constitueixen la capçada , disposada a continuació…
trincola
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les cariofil·làcies, amb la rabassa llenyosa, de 20 a 90 cm d’alçària, de fulles linears planes o triquetres, de flors blanques, arranjades en panícula, i de fruits capsulars arrodonits.
És endèmica de la península Ibèrica, on creix en sòls guixencs
bellaombra
bellaombra
© Fototeca.cat
Botànica
Gran arbre, de la família de les fitolacàcies, de 6 a 15 m d’alçada, de rabassa sovint molt gruixuda, tronc corpulent i capçada densa, de fulles ovatolanceolades, caduques al començament de l’hivern, i flors dioiques, agrupades en llargs raïms.
És propi de l’Amèrica del Sud molt popular a l’Argentina, on rep el nom d' ombú , i és extensament plantat en parcs i passeigs, fins i tot a la regió mediterrània
tormentil·la
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia perenne, de la família de les rosàcies, de rabassa gruixuda, de tiges procumbents o redreçades, de fulles estipulades, subsèssils, amb tres folíols dentats i pilosos pel dessota, de flors grogues, tetràmeres, disposades en cimes fulloses, i de fruits en poliaqueni.
Creix en landes, prats i boscs, especialment sobre substrat silici, a tot Europa, llevat de la regió mediterrània, on és rara De propietats astringents, és utilitzada contra les diarrees i les hemorroides
cargola
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les geraniàcies, de 5 a 15 cm d’alçada, amb rabassa llenyosa i ramificada d’on parteixen rosetes de fulles molt dividides, piloses i glanduloses, i les tiges floríferes, amb flors —de 3 a 5— violàcies, grosses, llargament pedunculades.
Desprèn una olor forta viu en llocs rocallosos, sobretot de conglomerats, a la Serralada Prelitoral i als Pirineus
sarriassa
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia perenne, de la família de les aràcies, glabra, de rabassa tuberosa, de 30 a 60 cm d’alt, de fulles hastades, verdes amb taques blanquinoses, grosses i llargament peciolades, d’inflorescències pseudàntiques en espàdix, amb l’eix groc i amb l’espata blanquinosa, i de fruits bacciformes vermells, metzinosos.
Habita boscs de ribera i fondalades humides, a l’Europa occidental i meridional A vegades és conreada en jardins El tubercle ha estat emprat en farmàcia homeopàtica com a expectorant i purgant