Resultats de la cerca
Es mostren 41 resultats
lligabosc
Lligabosc mediterrani
Zoya Akulova (cc-by-nc)
Botànica
Nom aplicat a diverses espècies de plantes del gènere Lonicera, de la família de les caprifoliàcies.
Són lianes de fulles oposades, generalment enteres, i de flors tubulars, blanques, grogues o purpúries, reunides en petits ramells axillars Igual que els xuclamels —les altres espècies del mateix gènere, arbustives i no volubles—, habiten en boscs i bardissars El lligabosc atlàntic Lpericlymenum , caducifoli, mai no té les fulles soldades, i els ramells florals sempre són pedunculats Creix a la muntanya mitjana El lligabosc biflor Lbiflora , perennifoli, té les fulles peciolades, les flors agrupades de dues en dues i els fruits negrosos Es troba al País Valencià i…
espinavessa
Botànica
Arbust caducifoli espinós, de la família de les ramnàcies, de 2 a 4 m d’alt i de fulles alternes, ovals i serrulades, cadascuna amb dues espines estipulars, l’una llarga i dreta i l’altra curta i corbada.
Les flors, pentàmeres, petites i de color groc, són reunides en ramells axillars Els fruits són carcèruls terminats en disc És comuna al Rosselló i l’Empordà
esbarzer
Esbarzer comú
© Fototeca.cat
Botànica
Planta arbustiva, de la família de les rosàcies, perenne, sarmentosa, de tiges llargues, robustes, arquejades o procumbents, anguloses i proveïdes de forts agullons falciformes.
Té fulles de 3 a 5 folíols dentats, verd fosc i glabres al dessobre i recoberts d’un toment blanc al dessota Les flors, rosades o ocasionalment blanques, són reunides en ramells paniculats i racemosos Els fruits, bacciformes, formen una pluridrupa anomenada mora , vermella al principi i negra a la maturitat, que és comestible És una de les espècies més importants de la bardissa , bé que també és en unes altres formacions vegetals
aliguer
Botànica
Jardineria
Arbust caducifoli, de la família de les caprifoliàcies, de fulles oposades i lobulades, flors blanques agrupades en ramells i fruits vermells.
Centreeuropeu i rarament espontani als Països Catalans Pirineu, és emprat en jardineria
nadala
Botànica
Jardineria
Planta herbàcia bulbosa, de la família de les amaril·lidàcies, de 20 a 80 cm d’alçària, de fulles allargades i de flors oloroses, blanques, agrupades en ramells.
Creix espontàniament en prats de la regió mediterrània, però també és molt conreada en jardins
estafisàgria
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les ranunculàcies, robusta, de fins a 1 m d’alçària, amb fulles palmatilobulades i amb ramells de grosses flors blaves.
Espontània, creix en indrets ombrívols de les Illes Balears
hipocrepis
Botànica
Gènere de plantes herbàcies anuals o perennes, de la família de les papilionàcies, de fulles compostes imparipinnades, de flors grogues, generalment en ramells, i de fruits en loment.
És anomenat també desferracavalls
arítjol
Arítjol
© Xevi Varela
Botànica
Liana de la família de les liliàcies, espinosa, dioica, proveïda de circells, de fulles cordiformes, lluents i esparses, de flors groguenques agrupades en ramells i fruits rodons, vermells o negres.
Fruits d’arítjol © Xevi Varela Viu principalment als alzinars, a les màquies i a les garrigues de les contrades mediterrànies marítimes
coronil·la
Botànica
Gènere de plantes anuals o perennes, de la família de les papilionàcies, sovint arbustives, de fulles compostes imparipinnades, flors grogues agrupades en ramells de forma de corona i fruits en loment.
La coronilla boscana C emerus té les flors grosses i el fruit llarg 50-110 mm és submediterrània i viu a la muntanya mitjana La coronilla escorpioide dita tamé banya de cabra C scorpioides , herba anual, fa fruits corbs 20-60 mm i té, excepcionalment, les fulles simples o trifoliades creix sobretot en terres de conreu La coronilla glauca C glauca , de fruits curts 10-40 mm, és un arbust baix, d’un verd blavenc, sovint conreat com a ornamental La coronilla júncia C juncea , poc fullosa i de branques amb aspecte de jonc, fa fruits mitjans 10-50 mm viu a la terra baixa, en brolles…
argelaga
argelaga en flor
© Fototeca.cat
Botànica
Arbust de la família de les papilionàcies fortament espinós, grisenc, de fulles simples i escasses, i petites flors grogues, molt abundants i agrupades en ramells, que s’obren a la primavera.
Comuna a les brolles i a les pastures seques de la regió mediterrània, damunt sòl calcari