Resultats de la cerca
Es mostren 24 resultats
Joan Susplugas
Botànica
Botànic i farmacèutic.
Estudià a Tolosa, Perpinyà i Montpeller Es doctorà en ciències el 1942 Fou professor de botànica i de matèria mèdica a la Universitat de Montpeller 1946-75 i inspector principal de farmàcies 1951-59 És autor de nombrosos treballs sobre morfologia i anatomia vegetals, fisiologia, química vegetal, ecologia i fitosociologia, entre els quals destaquen especialment els dedicats al Vallespir, com ara L’homme et la vegetation dans le Haut Vallespir 1935 i Le sol et la végétation dans le Haut Vallespir Pyrénées Orientales 1942 Fou membre corresponent de l’Institut d’Estudis Catalans des de l’any 1961…
Pau Oliver
Botànica
Farmàcia
Farmacèutic i botànic.
Fou un dels lluitadors més destacats contra la filloxera a la Catalunya del Nord i un defensor aferrissat de la reconstitució de les vinyes amb mallols americans Actiu herborista, preparava una flora de la Catalunya del Nord quan el sorprengué la mort Llegà el seu herbari i la seva biblioteca a la Universitat de Montpeller i els seus treballs serviren de base per a la flora de Gaston Gautier Tingué també cura dels arxius locals de Cotlliure i publicà algunes notes sobre els costums de la seva vila natal
Ramon de Lacvivier
Botànica
Arqueologia
Arqueòleg i botànic.
Publicà Textes catalans des XIVe et XVe siècles tirés des régistres des notaires et des archives du départament a la “Revue Catalane” 1908-12, Inventaire sommaire des documents copiés dans le cartulaire de l’église d’Elne par Fossa 1914 i Le siège de Perpignan et le livre vert d’Elne 1914, així com diversos fascicles de botànica catalana i estudis filosòfics
Xavier Junquet
Botànica
Metge i botànic.
Herboritzà pel Conflent, l’Alta Cerdanya i el Vallespir La majoria dels resultats de les seves herboritzacions, que figuren en un manuscrit conservat a la Societat Agrícola, Científica i Literària dels Pirineus Orientals, foren publicats per Lluís Companyó
olivella
Botànica
Arbust perennifoli, de la família de les cneoràcies, de 30 a 80 cm d’alt, de fulles oblongues, sèssils, enteres, coriàcies i lluents, de flors grogues, en petits ramells axil·lars, i de fruits drupacis amb tres cocs.
Espècie mediterrània occidental, es troba a les Illes Balears i als territoris de l’Empordà i el Rosselló, en màquies i matolls, sobre terreny calcari
lleterassa
zanskar (cc-by-nc-4.0)
Botànica
Planta arbustiva, de la família de les euforbiàcies, d’1 a 2 m d’alçària, laticífera, de fulles lanceolades enteres i de flors en inflorescències umbel·liformes.
Es fa en roquissars i rosts del litoral mediterrani, i, dins el litoral català, únicament al Rosselló, al cap de Creus, a Mallorca i a Menorca
espinavessa
Botànica
Arbust caducifoli espinós, de la família de les ramnàcies, de 2 a 4 m d’alt i de fulles alternes, ovals i serrulades, cadascuna amb dues espines estipulars, l’una llarga i dreta i l’altra curta i corbada.
Les flors, pentàmeres, petites i de color groc, són reunides en ramells axillars Els fruits són carcèruls terminats en disc És comuna al Rosselló i l’Empordà
cirera
© Fototeca.cat - Corel
Alimentació
Botànica
Fruit del cirerer, arrodonit, de color vermell fosc (de groguenc fins a negrós en les diverses cultivars), dolç o amarg, comestible.
Les cireres són consumides fresques o confitades i són emprades també en la confecció de melmelades i d’alguns licors, com és ara el kirsch i el marrasquí Fruita sense mercat exterior, la producció de cireres ha romàs estancada als Països Catalans i fins ha minvat a les comarques d’especialització hortícola litoral proper a les grans ciutats o fructícola regió de Lleida, on els cirerers destorbaven la mecanització o la cura de presseguers, pomeres, pereres El cirerer resta arraconat als costers ben orientats per a la pluja, puix que continua essent arbre de secà, llevat dels regadius antics…
Amat Massot
Botànica
Metge i botànic.
Autor de les parts botàniques de la Guide du Roussillon d’Henry 1842 i d’una flòrula del Rosselló que romangué inèdita, bé que Eugène Bucquoy en publicà alguns materials Fou un dels primers membres de la Societé Botanique de France 1854
Justin Castanier
Botànica
Educació
Mestre i botànic occità.
Exercí l’ensenyament a diferents localitats de la Catalunya del Nord, principalment a Montalbà del Castell 1884-87, a Llauró 1887-89 i a Sureda 1889-1902 on tingué com a collaborador Lleó Conill Esperonat per Simó Pons i per Pau Oliver estudià successivament la flora de les Corberes, dels Aspres i de les Alberes i aplegà un notable herbari que a la seva mort llegà a Conill