Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
cubeba
Botànica
Farmàcia
Liana dioica, de la família de les piperàcies, de fulles glabres, ovades i acuminades.
Originària de Java i Sumatra, és conreada arreu de l’Àsia tropical a causa dels fruits Generalment les plantacions són mixtes de cubeba i de cafè
benjuí
Botànica
Farmàcia
Cosmètica
Resina balsàmica obtinguda dels diversos estíraxs per incisió.
És una substància de color groguenc, insoluble en aigua i soluble en alcohol, constituïda per olis eteris, àcids benzoic i cinàmic i resines El benjuí procedent de Sumatra no fa una olor tan forta ni es fon tan fàcilment com el de Siam És emprat en perfumeria i en cosmètica, i en medicina com a expectorant i antisèptic
abacà
Plantació d’abacà i fibres de la planta assecant-se
Jungle Rebel (CC BY 2.0)
Botànica
Agronomia
Planta de la família de les musàcies, d’uns 8 m d’alçada, semblant al bananer, però de fulles més estretes i fruit no comestible; s'utilitza com a primera matèria principalment a la indústria tèxtil i paperera.
Menys resistent que el bananer, requereix sòls permeables, amb preferència volcànics, un clima càlid, amb precipitacions abundants distribuïdes tot al llarg de l’any, i una humitat permanent Cal preparar el terreny llaurant profundament fins a uns 50-60 cm La sembra és feta a base de llavors, rebolls i trossos de rizoma La collita sol començar al cap de divuit mesos, i la plantació se sol conservar uns dotze anys És conreat a determinades regions tropicals a les Filipines el nom deriva del tagal abaká a Sumatra a Sabah i a l’Amèrica ístmica, les plantacions del qual foren…
claveller
Claveller
Midori (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Jardineria
Arbre perennifoli, de la família de les mirtàcies, de 10 a 15 m d’alçària, d’aspecte piramidal, fulles d’uns 10 cm, lanceolades i lluents, puntejades per glàndules aromàtiques i flors abundants, petites i oloroses, de calze allargat i vermellós, pètals petits i amb un gran nombre d’estams daurats, agrupades en cimes terminals.
És en la fase de poncella que les flors contenen el màxim d’essències Hom les cull abans de descloure's i les deixa assecar Prenen, així, l’aspecte de cossos brunencs i trencadissos, en forma de clau d’uns 12 mm de llargada, on es pot distingir un cap format per pètals molt junts, voltats per quatre sèpals gruixuts el clavell o clau d’espècia No és conegut en forma silvestre hom només pot suposar-ne, doncs, l’àrea d’origen, i així i tot amb una certa imprecisió, a les Moluques primitives Encara és molt conreat a l’illa d’Ambon Actualment, el seu conreu s’ha estès a les illes Mascarenyes i…
raflèsia
Botànica
Espècie originària de les selves de Sumatra, de la família de les raflesiàcies, sense fulles, arrels ni branques, que es caracteritza per tenir la flor més gran del planeta, de quasi 1 m de diàmetre.
Pertany a les raflesiàcies, petita família de plantes paràsites, majoritàriament tropicals i subtropicals El seu cos vegetatiu és constituït només per una sèrie de filaments molt simples que s’introdueixen dins de la planta que parasita, una espècie de vinya verge, pertanyent a la família de les vitàcies, de la qual s’alimenta L’únic moment, doncs, en què es pot veure la raflèsia és quan floreix, que fa una flor enorme arran de terra amb tèpals gruixuts de color vermell, marró vermellós o púrpura marró, i emet una pudor molt forta, com de carn podrida, molt atractiva per als seus…