Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
lliri de Sant Josep
Lliri de Sant Josep
阿橋 HQ (CC BY-SA 2.0)
Botànica
Jardineria
Planta vivaç de la família de les iridàcies, de fins a 60 cm d’alçada, amb fulles basals, estretes i ensiformes, i flors en forma de trompeta, de colors diversos i molt perfumades, que neixen a la primavera i a l’estiu.
Originària de l’Àfrica del sud, és plantada en jardins i sobretot cultivades per a flor tallada
estrelítzia
Botànica
Jardineria
Planta herbàcia, de la família de les musàcies, de més d’1 m d’alçària, de fulles simples, oblongues o lanceolades, proveïdes d’un pecíol llarg i gruixut, i de flors trímeres, amb els sèpals de color groc ataronjat i els pètals de color blau fosc, reunides en grups de 3 o 4 dins una espata rígida en forma de barca, damunt un llarg peduncle.
Procedeix del sud d’Àfrica i és plantada en tests o directament a terra també és molt emprada com a flor tallada
crisantem
Crisantem florista ( Chrysanthemum Priscilla )
© Corel / Fototeca.cat
Botànica
Jardineria
Gènere de plantes perennes, de la família de les compostes, de tiges anuals, a vegades quasi llenyoses, i fulles alternes, verdes a l’anvers i blanquinoses al revers; les inferiors i les superiors són diferents de les centrals, oblongues i profundament dentades.
El crisantem fa inflorescències pedunculades, de color morat, groc, daurat o blanc És emprat com a planta de decoració, conreada en tests o directament a terra Hom l’explota més, però, com a flor tallada Generalment es multiplica per esqueixos o per divisió, i la reproducció normal, per llavor, és emprada solament per a obtenir-ne noves varietats Prefereix el terreny sorrenc, però s’adapta també a sòls neutres o lleugerament alcalins A Catalunya, el crisantem floreix naturalment a la darreria d’octubre Avui és una flor sollicitada, quasi exclusivament, el dia dels Morts Les…
alstremèria
Alstroemeria aurea, coneguda amb el nom de lliri del Perú
John Rusk (cc-by)
Botànica
Nom donat a diferents espècies del gènere Alstroemeria, de la família de les liliàcies, originàries de l’Amèrica del Sud i cultivades en jardineria per les seves flors originals i de colors molt diversos.
Moltes d’aquestes espècies han estat millorades fins a aconseguir flors molt vistoses i que aguanten molt en aigua Les alstremèries són molt valorades per a fer rams i composicions de flor tallada
boixac de jardí
Boixac de jardí
Natural Zone (CC BY-NC)
Botànica
Planta herbàcia anual o biennal, de la família de les compostes, de 20 a 40 cm d’alçada amb les fulles inferiors espatulades i enteres, els capítols grossos, amb lígules radiades de color groc taronja i aquenis tots encorbats en forma de barqueta.
Hom la conrea sovint com a ornamental o per a flor tallada, en diverses varietats dobles, de tonalitat variada, etc, però viu també subspontània La tintura obtinguda amb les flors és reputada de propietats emmenagogues
dàlia
Botànica
Jardineria
Gènere de plantes herbàcies perennes, de la família de les compostes, amb fulles oposades dividides en cinc o set folíols ovalats, de marge dentat o lleugerament serrat.
Presenta un rizoma amb arrels tuberoses, i els fruits són aquenis oblongs És d’origen mexicà, i el conreu ha estat introduït en jardineria per la vistositat dels capítols florals, terminals o axillars, amb nombroses lígules de coloració diversa vermelles, purpúries, grogues, blanques i rosades Són emprades tant per a flor tallada com per a ornamentació de jardins Normalment es multipliquen amb trossos de rizoma Hom les planta a fi de març o a començament d’abril, preferentment en sòl profund i amb matèria orgànica abundant Floreixen des del maig fins al primer fred
tronc
Troncs d’arbre talats i apilats
© Radu Razvan - Fotolia.com
Botànica
Porció de la dita part de l’arbre tallada per a servir de combustible, d’element de construcció, etc.
clavellina
Clavellina
Alice Shanks (CC BY-NC)
Botànica
Jardineria
Planta herbàcia perenne, de la família de les cariofil·làcies, de tiges sufruticoses, esveltes, que fan fins a 80 cm d’alçària, fulles oposades, angostes, glabres, glauques i flors grans amb el calze tubulós, que acaba en cinc dents i porta a la base quatre esquames caliculars.
Té cinc pètals dentats, purpuris, blancs o vermells, i deu estams que s’han transformat en pètals en les formes conreades La forma silvestre es dóna espontània en alguns rocalls molt agrests del sud de les penínsules Ibèrica i Itàlica i de Sardenya i Sicília El tipus ornamental fou portat de l’Àsia Menor, on era conreat pels àrabs, a Europa pels croats al segle XIII, i el seu conreu hi fou generalitzat durant els segles XIV i XV Gaudeix d’una gran estima com a planta ornamental, sobretot de test, i hom la conrea extensament per la flor, el clavell , una de les més apreciades en floristeria Hi…