Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
rauvòlfia
Botànica
Farmàcia
Gènere de plantes arbòries o arbustives, de la família de les apocinàcies, generalment glabres, de fulles oposades o, més sovint, verticil·lades i amb inflorescències terminals o axil·lars pedunculades, de flors petites.
El gènere comprèn unes 70 espècies de l’Àfrica, l’Àsia i l’Amèrica tropical, i hom n'obté diversos extrets, molt emprats en medicina, especialment de Rauwolfia serpentina Hom empra en farmàcia l’arrel i el rizoma d’aquesta espècie, que conté més de vint alcaloides, dividits en dos grups el de l’ajmalina i el de la serpentina, entre els quals hi ha el més important, la reserpina Té una acció sedant i hipotensora Ha estat emprada a l’Índia des de l’antiguitat A Europa en són emprats els alcaloides aïllats
fava de Calabar
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia voluble, de la família de les papilionàcies, de fulles trifoliolades, de flors purpúries en raïms axil·lars i de llegums corbats de 12 a 20 cm, amb dues o tres llavors, amb un solc negrós a la part dorsal.
De les llavors, molt metzinoses, són extrets diversos alcaloides, entre els quals la fisostigmina
herba talpera
Herba talpera
Steven J. Baskauf (cc-by-4.0)
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les solanàcies, robusta, de 40 a 150 cm d’alt, de fulles ovades i sinuades, de flors infundibuliformes generalment blanques i de fruits equinats.
Habita erms, camps, terraplens, i llocs ruderals Té propietats hipnòtiques i nervines pel fet de contenir hiosciamina i altres alcaloides
sabadilla
Botànica
Farmàcia
Planta de la família de les liliàcies, pròpia de Mèxic, de la qual hom empra la llavor.
Aquesta conté un 3,5% d’alcaloides, com ara veratrina, veratridina, sabadillina, sabadina i sabadinina És emprada, en ús extern, com a parasiticida en forma de tintura o ungüent, especialment contra els insectes paràsits anomenats cabres
quina
Botànica
Farmàcia
Escorça de les cincones, sobretot Cinchona calisaya, C.officinalis i C.succirubra, de les quals hom extreu, respectivament, la quina groga, la de Loja i la roja
.
Conté uns vint alcaloides, el més important dels quals és la quinina La quina és emprada com a neurotònic i estimulant Com a antimalàric i febrífug és preferible l’ús de l’alcaloide quinina La tintura de quina ha estat emprada contra la caiguda dels cabells
cincona
Botànica
Gènere d’arbres o arbusts, de la família de les rubiàcies, oriünds dels Andes, de fulles enteres, oposades o verticil·lades, penninèrvies, llustroses, caduques, i de flors blanques, còrnies o purpurines, agrupades en dicasis, que alhora són aplegats en panícules terminals o axil·lars.
Fan fruits capsulars de dehiscència septicida L’escorça de les cincones, coneguda amb el nom de quina , conté alcaloides Les cincones que tenen una escorça més rica en quinina són Ccalisaya, Csuccirubra, Cofficinalis i Cledgeriana Totes quatre, bé que originàries del Perú i de Bolívia, són conreades al continent asiàtic, principalment a Java i Sri Lanka
cànem indi
cànnabis o cànem indi
© U.S. Drug Enforcement Administration
Botànica
Varietat del cànem, conreada i també espontània, pròpia de l’Índia oriental, Pèrsia, EUA, Amèrica Central, etc.
Conté en les fulles i sobretot en els brots florals femenins, apelagosos, una quantitat especialment elevada sobretot en cultivars conreades a l’Índia d’una secreció resinosa rica en cannabinol i tetrahidrocannabinol entre altres alcaloides i essències A partir d'aquesta resina i de les fulles hom obté una droga de propietats narcòtiques, euforitzants i allucinògenes, coneguda amb diversos noms i, més genèricament, amb el de cànnabis
jusquiam
Botànica
Farmàcia
Gènere de plantes herbàcies, de la família de les solanàcies, de fulles simples alternes, de flors infundibuliformes quinquelobulades i de fruits capsulars inclosos en el calze acrescent.
Creixen en terraplens, al peu de murs, vora corrals, etc El jusquiam blanc Halbus , de 30 a 90 cm, té fulles peciolades, orbiculars i lleugerament fistonades i flors groguenques n'hi ha a la regió mediterrània El jusquiam negre Hniger , de 30 a 80 cm, té fulles sèssils i flors grogues amb venes purpúries i amb la gola d’un color porpra fosc n'hi ha a quasi tot Europa Són plantes oficinals, que contenen hiosciamina, atropina, escopolamina i altres alcaloides, els quals els confereixen propietats hipnòtiques, midriàtiques i paralitzants Les llavors són usades en farmàcia casolana…
cicuta
Botànica
Planta herbàcia biennal, de la família de les umbel·líferes, de 50 a 200 cm d’alçària, quasi glabra, que desprèn una olor desagradable en macar-la.
Té una tija robusta, fistulosa, estriada, una mica pruïnosa, molt sovint amb taques purpurines Les fulles són grosses, de dues a quatre vegades pinnades, amb segments serrats o pinnatífids Les flors, blanques, es disposen en umbelles compostes Els fruits són diaquenis suborbiculars, amb cinc costelles prominents a cada banda Creix en herbassars nitròfils humits de gairebé tot Europa És la planta metzinosa més coneguda com a tal En l’antiguitat clàssica era utilitzada en les execucions de ciutadans importants La gran toxicitat d’aquesta planta és causada pels alcaloides de la…