Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
espícula
Botànica
Inflorescència elemental i típica de les gramínies.
Consta d’unes quantes flors hermafrodites, cadascuna sovint amb dues bràctees, anomenades a vegades glumelles , una d’inferior o lemma i una de superior o pàlea, situades dísticament sobre un eix prim, o raquilla, que a la base normalment duu dues bràctees, anomenades glumes Les espícules es reuneixen en inflorescències compostes
coltell
Botànica
Gènere de plantes herbàcies bulboses, de la família de les iridàcies, de fulles ensiformes i de flors rosades o purpúries, zigomorfes, disposades en raïm.
Les espècies conreades són anomenades gladiols
nou
Botànica
Fruit indehiscent unilocular i monosperm, de pericarpi llenyós.
Les nous de mida petita són anomenades núcules
fustet
Botànica
Química
Arbust o petit arbre de l’Europa submediterrània amb fulles alternes, enteres i ovals, amb flors petites, verdoses o groguenques, agrupades en panícules terminals, i amb fruits drupacis.
Les estelles, anomenades fustets , són emprades en tintoreria
anabena
Botànica
Gènere de cianofícies, de l’ordre de les hormonogals, que formen filaments amb heterocists com els dels nòstocs, però de vida planctònica.
Poden originar masses a la superfície de l’aigua, anomenades flor d’aigua, i fixar nitrogen de l’aire
llobí
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual de 20 a 50 cm d’alt, de la família de les papilionàcies.
De fulles palmatisectes, piloses pel dessota, de flors blanques o parcialment blavoses i de fruits en llegum, amb llavors lenticulars, anomenades llobins La planta sencera serveix per a farratge i com a adob en verd
selaginel·làcies
Botànica
Família de selaginel·lals integrada per plantes herbàcies, de tiges decumbents o dretes, de fulles petites, disposades en hèlix o en rengles, i proveïdes d’un apèndix, membranós i caduc, denominat lígula.
Presenten sovint branques radiciformes anomenades rizòfors Són heterospòries i els esporangis són agrupats en estròbils terminals, però amb els microsporangis separats dels megasporangis Les micròspores germinen dins el microsporangi i originen protallus masculins molt reduïts Els protallus femenins, originats per les megàspores, formen uns quants arquegonis, però només se'n desenvolupa un Comprèn unes 700 espècies, del gènere selaginella , la majoria pròpies de les zones càlides
cultivar
Botànica
Agronomia
Categoria taxonòmica de rang infraespecífic distinta de la varietat que apareix en les plantes cultivades per hibridació, mutació, selecció, etc.
Aquesta categoria ha estat definida pel codi internacional establert per la Comissió Internacional per a la Nomenclatura de les Plantes Cultivades Les cultivars han d’ésser anomenades amb noms trets de llengües vives epítets de fantasia i han d’anar escrites en caràcters tipogràfics normals i entre cometes simples, sense indicacions d’autor Així, per exemple , Populus nigra ‘Poncella’ i Theobroma cacao ‘Nacional’ són sengles cultivars del pollancre i del cacau
morera

Branca de morera blanca
© MC
Botànica
Jardineria
Gènere d’arbres caducifolis, de la família de les moràcies, monoics, de poca alçària, amb fulles dentades i amb flors en espigues curtes i denses.
Les infructescències, anomenades mores , són comestibles La morera blanca M alba , de fulles ovades i glabres a l’anvers i de mores generalment blanquinoses, és oriünda de la Xina, però és naturalitzada en molts indrets i és conreada com a ornamental i per les fulles, que serveixen d’aliment als cucs de seda La morera negra M nigra , de fulles amplament ovatocordades i pubescents a l’anvers i de mores de color purpuri fosc, procedeix de l’Àsia central i és conreada pels fruits i com a ornamental
planta d’interior
Botànica
Espècie vegetal, originària majoritàriament de zones tropicals, que es cultiva dins els edificis i en espais coberts pel seu aspecte ornamental.
Les anomenades plantes de fulla es cultiven pel seu fullatge viu i atractiu durant tot l’any, mentre que les plantes de flor es cultiven per les seves flors, que, o bé moren després de florir, o bé es conserven vives, ja que les seves fulles no són especialment boniques De plantes d’interior, n'hi ha de tota mena arbustives, herbàcies, enfiladisses, reptants que normalment es cultiven com a penjants, etc Les carències més normals que afecten les plantes d’interior solen ésser causades per una manca d’humitat o per una illuminació no adequada