Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
lliri de mar
Lliri de mar
© Xevi Varela
Botànica
Planta herbàcia bulbosa, de la família de les amaril·lidàcies, de 30 a 60 cm, de fulles ensiformes i de flors grosses, blanques i oloroses, agrupades en umbel·la.
Creix exclusivament en platges i arenys marítims
panical marí
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les umbel·líferes, de 25 a 60 cm d’alçària, de fulles palmatilobulades, coriàcies i espinoses, i de flors blavoses arranjades en capítols globosos.
Es fa exclusivament en platges i arenys marítims
equinòfora
Botànica
Planta herbàcia, de la família de les umbel·líferes, de 20 a 50 cm d’alçària, molt punxant, de fulles rígides, carnoses i pinnatisectes, amb els folíols espinosos, i d’umbel·les de flors blanques.
Habita les platges i els arenys de tot el litoral
cinerària
Botànica
Jardineria
Planta herbàcia perenne, de la família de les compostes, molt tomentosa, de tiges erectes, subllenyoses a la base, que fan de 30 a 60 cm d’alçària, fulles pinnatipartides de segments obtusos i lobulats, i capítols grocs agrupats en corimbes composts.
Es fa en arenys i rocalls del litoral És molt conreada en jardineria
maçanella
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia perenne, de la família de les compostes, de 10 a 50 cm d’alçada, blanquinosa, tomentosa i olorosa, de fulles linears, enrotllades al marge, i de capítols grocs.
Creix preferentment en terrenys pedregosos secs i en arenys marítims Té virtuts pectorals i febrífugues
cascall marí
Botànica
Planta herbàcia biennal, de la família de les papaveràcies, de tija glabra, de 30 a 60 cm d’alçada, de fulles glauques, gruixudes, pinnatipartides, de flors de color groc daurat i de fruits en càpsula llarga i molt sovint arquejada.
Viu principalment en llocs arenosos o pedregosos propers a la mar, sobretot allà on s’acumula matèria orgànica, i penetra poc vers l’interior, pels arenys del torrent La planta deixa anar per les ferides un làtex groguenc, acre i càustic, emprat en medicina popular contra les berrugues Les fulles triturades havien estat emprades per tractar úlceres, en medecina i en veterinària
melgó
Botànica
Gènere de plantes herbàcies anuals o perennes, o sufruticoses, de la família de les papilionàcies, de fulles trifoliolades, estipulades, de flors comunament grogues, reunides en inflorescències racemoses pedunculades, i de llegums generalment en forma de fanal xinès, sovint amb espines.
El melgó de llapassa o trèvol de llapassa M polymorpha ssp lappacea , anual i de llegums espinosos, creix en camps, pedregars i vores de camins El melgó d’estormia o acordió M orbicularis , anual i de llegums glabres, es fa en camps i herbassars El melgó marí o alfals marí M marina , perenne i recobert d’un dens toment blanquinós, habita exclusivament platges, dunes i arenys litorals
escrofulària
Botànica
Gènere de plantes herbàcies o sufruticoses, de la família de les escrofulariàcies, de tija quadrangular, de fulles simples o compostes, oposades, de flors verdoses o d’un bru rogenc, en cimes axil·lars o en panícules terminals, i de fruits en càpsula septicida.
L' escrofulària aquàtica S aquatica , perenne, de 50 a 100 cm d’alçària, té fulles ovades o oblongues, fistonades Viu vora corrents d’aigua i altres llocs humits de l’Europa occidental L' escrofulària de ca o ruda S canina , perenne, ateny de 20 a 60 cm d’alçària i presenta fulles pinnatisectes És comuna en arenys i llocs pedregosos Ha estat usada contra la ronya dels gossos L' escrofulària nodosa S nodosa , perenne, fa de 30 a 80 cm d’alçària i té fulles ovatolanceolades serrades Viu en llocs humits i ombrívols de muntanya És emprada per a combatre morenes, úlceres i…
bufalaga
Botànica
Gènere de mates o petits arbusts, de la família de les timeleàcies, de fulles grisenques o esgrogueïdes, perennes, i flors menudes, poc vistoses, generalment grogues, agrupades a l’extrem de les tiges o solitàries a l’axil·la de les fulles; tenen fibres sedoses tot al llarg de les tiges, sota l’escorça.
La bufalaga hirsuta anomenada també pala marina o palmerina T hirsuta té les fulles menudes, corbades, blanques i hirsutes pel dret, i verdes i glabres pel revers, les branques penjants i les flors agrupades es fa a les platges i als arenys litorals i també als erms interiors de les contrades mediterrànies molt eixutes La bufalaga tintòria dita també badaolles T tinctoria , de fulles primes i rígides i flors solitàries, té les tiges peludes i, a l’extrem, fulloses amplament difosa —amb l’excepció de la varietat nivalis , exclusiva dels Pirineus—, és característica de la…
cirera d’en Roca
Alimentació
Botànica
Varietat tardana de cirera de carn forta, color vermell i groc i gust entre àcid i dolç, conreada al municipi d’Arenys de Munt (Maresme).