Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
ascendent
Botànica
Dit de les tiges que, després d’haver començat a créixer en una direcció aproximadament horitzontal, prenen una direcció de creixement vertical o obliqua cap amunt.
xilema
Botànica
En els feixos, conjunt de vasos, de parènquima xilemàtic i de fibres llenyoses.
Pel xilema circula la saba ascendent
saba
Botànica
Líquid que circula a través dels teixits vasculars de les plantes i que consisteix en aigua amb substàncies minerals i orgàniques dissoltes.
La saba ascendent o bruta va, a través del xilema, des de les arrels fins a les fulles i altres òrgans conté les sals minerals absorbides del sòl La saba descendent o elaborada va, a través del floema, de les fulles i òrgans fotosintetitzadors a tot el cos de la planta conté els glúcids resultants de la fotosíntesi, que serveixen per a nodrir les cèllules de la planta
camamilla de muntanya
Camamilla de muntanya
Simonjoan (CC BY-SA 4.0)
Botànica
Planta herbàcia, de la família de les compostes, de rizoma perenne, tija ascendent i fulles lanceolades, dentades, i flors en capítols blancs, reunides en corimbe simple.
Viu en prats i llocs humits del Pirineu Hom en feia servir el rizoma polvoritzat com a esternutatori, i per a calmar el mal de cap
apegalós
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les rubiàcies, de tija ascendent, quadrangular i proveïda d’agullons recorbats que fan que s’arrapi a la roba, fulles verticil·lades i flors blanquinoses.
És comuna als herbassars ruderals a tot el país
bec de cigonya
Bec de cigonya
Luigi Rignanese (cc-by-nc)
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les geraniàcies, de tronc ascendent i pubescent, fulles molt dividides, flors violàcies i fruits en esquizocarp, prolongats per un llarg bec de 6 a 8 cm.
Creix a les vores de camins de la regió mediterrània
blat
Plantes de blat comú
Bioimages (cc-by-nc-sa-3.0)
Alimentació
Botànica
Agronomia
Gènere de plantes herbàcies anuals o més rarament biennals, de la família de les gramínies, de fulles linears, tija erecta, fistulosa o plena, que pot atènyer 1 m d’alçada o més, arrels fasciculades i flors agrupades en espigues terminals.
Aquestes, d’eix articulat i fràgil o continu i resistent, segons les espècies, porten a cada nus una espigueta de 2 a 5 flors, amb 1 o 2 flors completes les inferiors i les altres només masculines o bé estèrils les glumes són ovades, ben sovint acabades en aresta El fruit, anomenat blat com la planta mateixa, en cariopsi, se sol despendre lliurement de la pellofa boll quan madura, però hi ha espècies blats ‘vestits’ en què hi resta unit Origen, evolució i diferenciació en espècies Hom reconeix 14 espècies de blat, totes conreades, cap d’espontània, en gran part originades en el curs d’una…
blat de moro
Inflorescència masculina (cima o fletxa) i inflorescència femenina (panotxa) embolcallada per les pellerofes tendres del blat de moro
© Fototeca.cat
Botànica
Agronomia
Gran planta herbàcia anual, de la família de les gramínies, monoica, d’1 a 4 m d’alçària.
La tija o canya és dreta, nuosa, acabada en un plomall anomenat cima o fletxa , format per panícules d’espiguetes constituïdes, cadascuna, per dues flors masculines aquesta tija és plena d’una medulla esponjosa que posseeix un elevat contingut de sucre quan la planta és jove Les fulles són alternes, lanceolades, d’un verd intens, aspres, una mica ondulades al marge, i fan aproximadament 50 cm per 4 o 5 Les flors femenines s’agrupen en espiguetes biflores en les quals la flor inferior és estèril, mentre que la superior consta d’un ovari i dos llargs estils aquestes espiguetes s’ordenen en un…